algo de nubes
  • Màx: 14°
  • Mín:
14°

Germà Bel: "A les Balears hi ha molta gent que no és generosa per renunciar a l'hegemonia lingüística"

Bel, aquest divendres a Palma.

T.Ayuga

Germà Bel (Les Cases d'Alcanar, Alcanar, Montsià, 1963) és catedràtic d’Economia de la Universitat de Barcelona i professor visitant de la Princeton University. Aquest divendres, convidat pel Cercle d'Economia, ha impartit la conferència Anatomia d’un desengany: Per què ha augmentat el suport a la independència a Catalunya.

Hi ha més independentistes ara que fa uns anys a Catalunya?
A Catalunya de fa molt de temps hi hagut una part de la població independentista. Des de l'any 2000 s'ha accelerat molt el procés. Hi ha quart de la població catalana que després de creure que ha fracassat en l'opció de transformar l'Estat en plurinacional, el que fa és passar a donar suport a l'opció d'un Estat independent. Un 24% de la població catalana està en aquest segon grup que s'ha vist obligada a contemplar la independència com una via.

El canvi de posició de Convergència i Unió (CiU) també és curiós.
El Canvi de CiU no s'ha produït els dos darrers anys. Va ser més acumulat. En el cas de Convergència, va fer el pas de donar suport a la independència en el moment que el seu diagnòstic va ser que la societat d'havia mogut. Des del 2010 Convergència va a remolc dels canvis.

Com explicarà el procés independentista a la conferència, a un públic a vegades reticent?
Igual que ho l'he explicat a més de quaranta ciutats de Catalunya, a València o Alzamora. Parlar de la llengua, del català i de l'escola ho puc fer igual a Zamora, que a Palma o a Vic.

La nova consulta del 9-N és una passa enrere del Govern Mas?
En absolut. Qui vol votar és una part de la societat catalana i no el Govern català. Entre el 70-80% dels ciutadans de Catalunya creu que tenen dret a decidir el seu futur. Això no vol dir que tots siguin independentistes. El Govern espanyol no vol que es vegi gent votant, i això ho veuran. Tenim llibertat de pensament, no som corders. No deixarem que ens posin un esparadrap a la boca.

Què ha de fer ara el president Mas?
Facilitar que es pugui votar, encara que no sigui en les condicions que hauríem d'exercir el nostre dret. El que ha de fer és el que ha de fer una institució en un país modern i facilitar allò que volen fer els ciutadans. Això a Espanya costa molt d'entendre. Estem al segle XXI i volem un govern facilitador i no controlador.

Amb una Catalunya independent, l'economia del Principat anirà millor?
A mig i llarg termini no depens que algú et compri perquè parles la mateixa llengua, a la inversa, si et bases monopoli, estàs mort. En la transició el problema és un moment polític. Hi haurà discussions, però no boicots.

Què n'opina dels atacs lingüístics al català?
És un problema d'hegemonia perquè durant molts segles, a Espanya, quan el castellà s'ha trobat altres llengües regionals, les altres llengües sempre han hagut de renunciar. I des de fa un temps no és sempre l'altra llengua la que renuncia. Molta gent no vol renunciar, perquè per fer-ho has de ser generós i no ho són, aquí a les Balears hi ha molta gent que no és generosa com per renunciar a l'hegemonia lingüística.

Què s'ha de fer per acabar amb l'hegemonia lingüística?
El dret a decidir. Perquè si no els importa la meva llengua per què han de decidir? Per què han de decidir sobre una llengua que no els interessa? És normal no voler deixar les decisions de la teva vida en mans de gent a qui no els importa en absolut.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 2
Siguiente
Per arruix, fa mes de 8 anys

OK, muy bien.
Ale, ya puedes coger los trastos y volver a tu pueblo.
Bye, bye.

Valoració:-2menosmas
Per mallorquí, fa mes de 8 anys

més forasters catalans que venen a donar-mos lleccions als mallorquins...

Arruix a ca vostra, catalufos!!

Valoració:-5menosmas
Per dic, fa mes de 8 anys

FORASTER, -ERA m. i f. i adj.


|| 3. Castellà de nació o de llenguatge (Mall.); cast. castellano. Puch estar molt bé | com a rebostera | d'aquells forasters | que tenen ses cases | al pla del Castell, Penya Poes. 33. Parlar foraster (o en foraster): parlar en castellà. Creuen que dóna més llustre parlar y entendre es forasté, Roq. 24. Seguiren parlant en foraster amb mon pare, Rosselló Many. 46.
|| 4. Grosser d'enteniment o de comportament (Mall.). «No sies tan foraster!».


(Diccionari Alcover-Moll)

Valoració:1menosmas
Per mallorquí, fa mes de 8 anys

arruix, foraster català

Valoració:-8menosmas
Per toni, fa mes de 8 anys

Mai entendré per què hi ha comentaris que estan fora de lloc - quan no són ofensius o de mal gust, o atenten contra la nostra llengua o de la bona educació en general - , que es passen en les pàgines digitals d'aquest diari dies i dies...

I la majoria d'aquests comentaris, escrits per Gonelles professionals.. per a més escarni.

Valoració:7menosmas
Per na Bel i es germá, fa mes de 8 anys

Aquest deu esser es germá de na Bel. ¿I na Bel, qui era?.

Valoració:-8menosmas
Per MALLORQUÍ, fa mes de 8 anys

ARRUIX COLONITZADORS PANCATALANISTES

Valoració:-12menosmas
Per jbm, fa mes de 8 anys

Aquesta que reclama que es madrilenys tenguin dret a ser entès per les administracions quan conversa en madrileny a Madrid i a Mallorca i que es mallorquins ni tan sols a Mallorca tenguem dret a ser entesos quan conversam en mallorquí, son imperialistes i colonitzadors (o cipais des colonitzadors). Contra colonialisme, independència.

Valoració:13menosmas
Per ¿?, fa mes de 8 anys

¿Y tú a qué renuncias?. Dilo. Y en cuanto a mi, además de renunciar a muchas cosas, a los que meten las narices en corral ajeno.

Valoració:-2menosmas
Per galdaric, fa mes de 8 anys

Gema:No t´intereserà a tu,pero a d´altres si que ens interessa.Segur que amb gent inculta com tu,no que no te res a veure.

Valoració:7menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 2
Siguiente