Laura Camargo i Mireia Rubio són dues militants de base de Podem Mallorca. La primera és professora de la UIB, i ha estat membre de distints moviments anticapitalistes i feministes, a més de Taula per Palestina. La segona és docent a l'atur, i actualment treballa a un gimnàs. També ha pres part com a activista a moviments anticapitalistes i antiespecistes.

Primer de tot, d'on ve Podem a Mallorca i cap a on el voleu menar.

A Mallorca ve més o menys d'allà mateix que Podemos a la resta de l'estat. Ve de gent indignada a qui el 15-M obrí els ulls i que des de llavors han estat lluitant a les diverses marees, com a fórmula per transformar la indignació en canvi polític. També hi ha molta gent que no s'havia acostat mai a la política, però ara ho fan en veure que Podem no té res a veure amb un partit diguem-ne 'convencional'. I Podem serà allò que els cercles decideixin que sigui. Al cap i a la fi som un moviment ciutadà, amb un sistema assembleari que pren les decisions de baix a dalt. I l'objectiu és canviar el sistema per la manca manifesta de democràcia que pateix en l'actualitat. Animam des d'aquí a la gent disposada a participar, perquè es poden fer coses; acceptant això sí que Podem té un mètode, que no és en cap cas el de sopars a reservats de restaurants.

Com està anant la implantació i la construcció de les 'estructures' a Mallorca i a Balears?

Actualment hi ha més d'una quinzena de cercles establerts només a Mallorca, i en els pròxims dies se'n crearan altres. N'hi ha per zones i també sectorials, com el de sanitat o el de la UIB. La pròxima passa és crear la coordinadora de cercles de Mallorca, prèvia a la que coordinarà tots els cercles d'àmbit balear.

Parlant de jerarquia i de presa de decisions. En ser un moviment d'implantació estatal, on serà el poder real, a les assemblees o cercles d'aquí, o als de Madrid?

Les coses que afecten Mallorca o Balears les decidiran els cercles de les Illes. Si no, no tendria sentit. No coincidim al cent per cent amb el que a un partit polític seria la direcció, però tampoc passa res; un exemple és la posició pel que fa al procés sobiranista de Catalunya. Aquí li donam suport obertament, mentre Pablo Iglesias parlà dient que li agradaria que els catalans seguissin essent espanyols. En tot cas, la llibertat i el dret a decidir és un rerefons que compartim tots.

Ja tenim rei nou. Salvarà el relleu el moment de descrèdit que pateixen les principals institucions de l'estat espanyol?

No. La successió és només una rentada de cara. Allò de canviar-ho tot perquè res no canvii. Amb ella es torna a legitimar el règim del 78, el que el vell dictador imposà escollint a Joan Carles com a successor, i ara el càrrec passa al seu fill. Com diuen ells, està tot atado y bien atado.

Què us ha semblat que a Madrid els dos grans partits, els únics que han governat des de fa molt, hagin cuinat de forma exprés la successió de la Corona sense escoltar cap veu discordant, ni tan sols les internes en el cas del PSOE?

Ells mateixos es deslegitimen, no escoltant el carrer i la gent que demana un referèndum per la república o un procés constituent. De fet, creiem que el ritme tan accelerat del canvi de monarca té molt a veure amb l'èxit electoral de Podem el 25-M a les eleccions al Parlament Europeu. Molts s'adonaren llavors que l'antic règim s'esbucava i abans que canviïn les majories s'afanyaren a resoldre la qüestió de la successió per a garantir-la.

Creis que és necessari un canvi radical, d'arrel, del marc constituent de l'estat, o n'hi hauria prou amb una regeneració a fons de persones i per ventura de sigles?

Cal obrir processos constituents en plural. Parlar d'un canvi de sigles o de persones dins les mateixes sigles no té molt de sentit, perquè les majories ara mateix s'estan reconstituint i reconfigurant. I nosaltres deim que sortim a guanyar perquè volem fer-li arribar a la gent que som aquí per a liderar el canvi cap a una nova majoria.

Parlant de Balears, les europees també descriuen aquí un cert desgast del PP i s'instal·la un escenari més fragmentat. Supòs que la intenció és treballar per presentar-vos a les autonòmiques i municipals de l'any que ve.

Ara no estam en disposició de saber què farem l'any que ve. Seran els cercles els que ho decideixin quan toqui.

Posem per cas que sí hi participau i obteniu un bon resultat. Estarà Podem en disposició de contribuir a un front d'esquerres per treure Bauzá del consolat, encara que això impliqui entendre's amb els socialistes?

T'he de respondre a això amb una opinió personal, ja que aquest tema no ha estat debatut ni votat. Personalment opín que pactar amb el PSIB seria més del mateix. És cert que hi ha certes diferències de plantejaments i de pensament entre PP i PSOE, i que nosaltres no afavorirem un govern de dretes. Però també és vera que el que és bàsic no dissenteixen. Recordem que la reforma de l'article 135 de la Constitució va venir amb un govern socialista i aleshores no vaig sentir els líders autonòmics condemnant que es posi per davant pagar els bancs que atendre les persones. El PSOE forma part del bipartidisme, de la casta, i ha protagonitzat la política pro Troika i ha fet retallades. Són part fonamental del règim esmentat del 78 i ho demostren amb la seva política econòmica que afavoreix les elits financeres. Amb tot això, crec que ni jo ni gran part de la base de Podem entendríem un pacte amb els socialistes.