La plataforma ciutadana favorable al trilingüisme del Govern Bauzá, 'No vaig de vaga', demana a les famílies que no facin cas al compromís solidari dels docents en lluita, expressat en la reactivació d'un dia de les aturades educatives que s'estan vivint a Balears des de principi de curs.
Recordem que l'Assemblea de Docents decidí en l'última reunió del col·lectiu celebrada a Petra plantar cara a la conselleria d'Educació, rere l'expedient imposat al director de l'IES Marratxí, Jaume March. Així, previsiblement, la marea verda es tornarà a aplegar amb protestes al carrer el 7 de gener, el dia que s'haurien de reprendre les classes a l'arxipèlag després de l'aturada nadalenca. I això és un fet del tot censurable, vist des de la perspectiva de l'esmentada associació.
Per això, alguns dies abans de la jornada reivindicativa, ja han començat a difondre des dels seus perfils socials cartells perquè els acòlits els descarreguin i així puguin fer una defensa més activa del Decret TIL i el dret de tots els menors a rebre educació.
Modalitats
D'aquests documents n'hi ha dues versions; la primera -que teniu adjunta a la notícia- és una mescladissa feta a partir de la modalitat més estesa del català propi de les Illes, amb ús d'article salat, i fins i tot paraules inexistents, com 'fis' -volent dir fills-. L'altra, en canvi, es troba escrita en un castellà perfectament correcte i normatiu.
Segons denoten els comentaris de la mateixa publicació, entre els partidaris d'aquest moviment hi ha una forta predilecció per l'ús de les 'modalitats' illenques, i pel què es pot comprovar, certa 'fòbia' a la variant estàndard de l'idioma nostrat. En qualsevol cas, com passa sovint en aquests casos, l'ús del castellà és ben majoritari.
Un dels usuaris es planteja en aquest context si l'"anem" és coherent amb el què ells defensen, o si pagaria més la pena col·locar un 'aniguem', que malgrat no ser acceptat per cap texte lingüístic amb la mínima autoritat científica pugui sonar més 'nostro'. "'Fis'? Se escriu 'fills', no?", observa un altre usuari, que ràpidament és rebatut per un tercer, que sembla tenir les coses més 'clares', i indica que seria 'anem a classe' i 'fills' "si això fora català". 'Esto no es catalán', constata rotundament.
'El problema es que estamos tan acostumbrados a estudiar en catalán que ya no sabemos hablar ni escribir el mallorquin (...). Qué rabia me da', emfatitza un altre dels comentaris, que tot i no tenir cap tipus de representativitat més enllà de la de qui l'ha proferit, sí sembla ser certament indicatiu del parer d'un sector que sembla estar instal·lat al marge de la traumàtica voràgine educativa i social que comporta el TIL.
Los mallorquines no queremos profesores que enseñen la desobediencia social (desobediencia a las leyes), sino todo lo contrario, que para eso les pagamos. Nos importa un bledo si son tan incultos y tienen tan poco criterio que el nacionalismo catalán les ha absorbido el coco. Si el Govern Balear tuviera lo que hay que tener estarían ya todos en el paro.