La mala maror evidenciada últimament entre els professionals de l'educació i els responsables polítics de gestionar aquesta àrea ha anat en augment, fins arribar a una situació en la qual és probable que el pròxim curs escolar comenci marcat per una aturada amb caràcter indefinit per part dels docents.

En tot aquest context d'enfrontaments, els pares no han mantingut una actitud asèptica. És cert que tot el curs ha estat marcat per una certa tensió als centres educatius, i ja des dels primers moments, nombrosos pares s'han involucrat en les assemblees dels centres, per voler saber amb més exactitud quins són els problemes que amenacen l'ensenyament que ha de convertir-se en una clau de futur per als seus fills.

En una línia continuista d'això, i amb l'entrada en escena del polèmic Decret de Llengües (TIL), de cada dia són més els progenitors que, a títol personal, o bé mancomunats al voltant de les assemblees de les associacions de pares i mares d'alumnes, deixen sentir els seus seriosos dubtes pel que fa a la conveniència de l'entrada en vigor en els actuals termes del projecte del trilingüisme.

Aquest és el cas de les APIMAs de Menorca, qui convocades per la Federació d'Associacions de Pares i Mares d'Alumnes de Menorca (FAPMA), han redactat un text exposant les seves valoracions sobre el TIL.

Un sistema contraproduent

Els pares menorquins consideren que el projecte que ara defensa la ciutadellenca Joana Maria Camps "banalitza l'aprenentatge de l'anglès", en el sentit que el nivell B2 que s'exigeix al professorat és "absolutament insuficient per fer una classe de qualitat". A més, opinen que és "contraproduent", perquè consideren que l'objectiu d'incrementar la competència lingüística dels alumnes "no depèn de més normes, sinó de més recursos".

Així mateix, valoren que el decret de llengües és fruit de la "improvisació" i, per tant, de la irresponsabilitat; a la qual cosa s'ha d'afegir que disminueix la presència de la llengua pròpia de les Illes.

"La major presència del català a les aules garanteix un aprenentatge igualitari del català i el castellà, com s'ha demostrat abastament. Disminuint les hores de català es perd aquesta garantia", consideren.

Fracàs escolar

Per als pares menorquins, el TIL és un decret "fet de cara a la galeria", i a més, no contribuirà a assolir l'objectiu que diu que persegueix i generarà més fracàs escolar.

La frivolitat reclama responsabilitat, i en motiu d'això, i ja que el propi TIL contempla la "participació" dels pares i mares, afirmen al document que la millor manera de minimitzar l'impacte del decret és donar suport als equips directius que proposin un projecte lingüístic basat en la via extraordinària prevista al famós article 20.

A més d'això, resulta d'utilitat expressar el rebuig al Decret en les successives consultes no vinculants que s'estan convocant als centres, així com acompanyar aquest rebuig d'un posicionament públic, en la línia del que han fet ja nombrosos centres d'arreu de Balears, en forma de comunicacions i cartes als mitjans o a la Conselleria.

També recomanen votar en contra, als consells escolars, de qualsevol projecte lingüístic que desplegui la via ordinària del TIL.

A més, les famílies posaran en marxa altres mesures -que anunciaran oportunament- de sensibilització i mobilització, per tal d'aconseguir "la retirada del decret i evitar que es jugui amb l'educació dels nostres fills".