El Govern té enllestit el projecte de llei de mines, que pretén facilitar la normativa per posar en funcionament noves pedreres i ampliar les ja existents. La idea de l'Executiu, en tot cas, no és contribuir a la degradació natural de les Illes Balears, sinó just el contrari.

Ara com ara, hi ha a les Illes Balears un total de 166 explotacions de pedreres sense caducar -en vigor-. En principi, i segons les estadístiques del Govern mateix, 124 estan actives. D'aquestes, n'hi ha comptades fins a 50 que es troben, a la vegada, en explotació i restauració. El nombre de pedreres que només estan en restauració és de 12, mentre que les inactives són 30, segons les darreres dades de l'Executiu.

Jaime Ochogavia, director general d'Indústria i Energia de la Vicepresidència Econòmica, de Promoció Empresarial i d'Ocupació, té clar que el model a seguir és Catalunya, on els darrers anys s'han aconseguit rehabilitar nombroses pedreres. El Govern, en aquest sentit, té la intenció de facilitar l'obertura de nous emplaçaments però, sobretot, fer possible l'ampliació de les que ja existeixen, amb el compromís ineludible de la restauració.

En aquest sentit, a Catalunya, i la idea de l'Executiu és que Balears en segueixi el model de manera idèntica, el nombre d'hectàrees restaurades s'ha incrementat considerablement en els darrers anys, tot i que també han crecut les noves autoritzacions i les ampliacions de les que estan vigents.

El projecte de llei inclou la creació del consell de la mineria, que reunirà la mateixa Administració autonòmica, a més de representants de les empreses explotadores, de diferents ajuntaments, de grups ecologistes... Aquest òrgan tindrà caràcter consultiu, no serà determinant, però des de la Direcció General d'Indústria i Energia es pretén que el seu parer serveixi per avalar la decisió final.

Així doncs, la llei de mines que està previst que entri al Parlament durant les pròximes setmanes incentivarà diferents mecanismes de compensació per als ajuntaments. La idea del Govern és que els municipis no vegin com un problema l'existència d'una pedrera, sinó just el contrari. Ara bé, la decisió final, en qualsevol cas, haurà de tenir l'aval de Medi Ambient. El Govern és conscient que la normativa vigent en matèria de pedreres és molt diversa i que es fa del tot imprescindible regular de manera clara les condicions que fan possible l'obertura d'una nova pedrera o l'ampliació d'una de les que ja hi ha.

Producció i construcció

Les pedreres de les Illes Balears abasteixen la totalitat de les necessitats de la Comunitat. La producció principal són els àrids, que s'empren per a la construcció i les obres públiques.

Un dels problemes que hi ha és a Formentera, perquè en l'actualitat no hi ha cap pedrera activa a l'illa. Aquest fet provoca un clar encariment de la construcció que es desenvolupa a la pitiüsa menor.

El consum d'àrids

Les dades de la Direcció General d'Indústria i Energia, que fan referència només al consum d'àrids, reflecteixen amb claredat l'evolució de la construcció. El 2001 se'n varen consumir 9 milions de tones i s'arribà a un màxim de 10,5 milions de tones l'any 2006, quan la construcció anava a les totes. De llavors ençà, el consum ha anat baixant. Els primers indicis de la crisi arribaren el 2007, ja que aleshores se'n consumiren 9,4 milions de tones. Un any després, la crisi ja era prou evident, perquè se'n gastaren 6,3 milions de tones.

El 2009, el consum encara es reduí fins a arribar als 4,1 milions de tones, que fou així i tot 0,5 milions de tones més que el 2010. Les darreres dades de la Direcció General són de l'any passat, quan es registrà el menor consum d'àrids, amb només 3 milions de tones. Així les coses, s'ha passat de 25,8 quilos per habitant i dia el 2006 als 7,4 del 2011.