Els experts en oceanografia calculen que durant la pròxima dècada s'intensificarà el creixement del nivell de la mar Mediterrània. Si als darrers 10 anys ha estat d'1,3 centímetres, els científics calculen que a partir d'ara arribarà als 3 centímetres. Es preveu que d'aquí a 13.333 anys s'haurà incrementat 40 metres. La setmana passada, els principals experts europeus es reuniren al campus de la UIB per debatre les qüestions no resoltes en l'estudi d'aquest tema.

De la trobada han sortit, sobretot, idees per millorar la recerca, però també ha servit per consensuar alguns punts de partida. Un dels principals és que el nivell de l'aigua tendirà a augmentar els propers anys perquè, com explica Biel Jordà, doctor en Ciències de la mar i investigador de l'Imedea, "només s'aturaria de pujar si es complissin des d'ara mateix el Protocol de Kyoto i el de Copenhaguen".

Mantenir un consens a l'hora d'aplicar-hi projeccions de futur és bàsic per als experts en oceanografia, atès que no tots els equips de recerca plantegen sovint un mateix escenari (n'hi ha d'optimistes i de pessimistes). Els científics es mostren preocupats per poder millorar dia a dia la fiabilitat i precisió de les prediccions, perquè una dada mal donada podria suposar un ensurt per a molts ciutadans.

A la plana http://flood.firetree.net/, es pot consultar el simulador de la NASA que serveix per determinar, segons l'increment del nivell de la mar, quines zones del planeta desapareixeran. La web permet veure, a partir d'un metre i fins a seixanta, quines àrees del globus quedaran submergides . Un altre dels punts de consens als quals s'arribà en aquesta jornada va ser el d'esbrinar les peculiaritats de la Mediterrània que ajuden a entendre "per què aquí l'aigua puja menys que a la resta del planeta", declarà Jordà. La Mediterrània, amb una extensió de 2.500.000 km2, evoluciona d'una altra manera que la resta de mars perquè, segons s'ha pogut establir per primera vegada, hi ha evidències que demostren que els processos de llarga durada que experimenta "depenen un 30-40% de l'Atlàntic, un 40-50% del Mediterrani mateix i un altre percentatge indeterminat, dels fenòmens locals". Això suposa un gran avanç per entendre per què aquesta mar té una evolució particular, i és que depèn de si mateixa per al 40 o el 50% del comportament que mostra.

Aquesta circumstància podria explicar, entre altres aspectes, el fet que l'escalfament del planeta hi tingui menys impacte, atès que l'Atlàntic només condiciona un 30-40% del que succeeix al Mare Nostrum. Del 30 de maig a l'1 de juny, la cinquantena d'oceanògrafs de la trobada, finançada pel Ministeri de Ciència i Innovació, la Direcció General de Recerca, Desenvolupament i Innovació del Govern de les Illes i la UIB, han volgut identificar i explorar els aspectes més rellevants que requereix el gruix de l'esforç específic de la comunitat científica. L'encontre s'ha estructurat en quatre sessions: monitoratge costaner del nivell de la mar; canvis de l'altura de l'aigua en una escala de mil·lenis, segles i dècades; models climàtics; i reproducció de la variabilitat del nivell i sistemes futurs de predicció.

Manca de protocols

Les llacunes relatives als protocols comuns de mesurament de dades per part dels estudiosos i la dispersió dels resultats fan necessari l'impuls de la recerca en aquest àmbit. Un grup d'investigació integrat per personal del Departament d'Ecologia i Recursos Marins de l'Imedea (CSIC-UIB) del qual formen part els doctors Jordà, Damià Gomis, Marta Marcos i Francesc M. Calafat i els estudiants de doctorat Adrián Martínez i Josep Llasses coordina, en l'actualitat, dos projectes de recerca sobre el nivell de la mar. D'una banda, tenim el Vanimedat2, centrat en la generació d'escenaris marins per al segle XXI a la Mediterrània, finançat pel Pla estatal d'investigació i desenvolupament del Ministeri de Ciència i Innovació. L'altra inciativa, anomenada Escenario, té com a objectiu desenvolupar, validar i aplicar models oceanogràfics i és sufragat per l'Agència Espanyola de Meteorologia, que també impulsa altres projectes relacionats.