El fiscal en cap d'Anticorrupció, Antonio Salinas, ha comunicat als fiscals Pedro Horrach i Juan Carrau que "detecta indicis sòlids de comissions de delictes" de l'anterior cúpula d'UM al Consell i decideix que continuï com a imputada en el cas Can Domenge. La incògnita finalment s'ha resolt i la jutgessa instructora del cas, María del Carmen González, ja coneix que la intenció del Ministeri Fiscal és dur a la barra l'expresidenta del Consell de Mallorca Maria Antònia Munar; l'exvicepresident Miquel Nadal i els exconsellers insulars Bartomeu Vicens i Miquel Àngel Flaquer. La Fiscalia, així mateix, demanarà el sobreseïment per a l'anterior portaveu insular del PP, Fernando Rubio, que la setmana passada recuperà aquest mateix càrrec després de la dimissió de Jaume Font.
Ahir, els fiscals enviaren a la jutgessa González un escrit consensuat amb el seu cap a Madrid en què advoquen per continuar amb les imputacions dels antics líders nacionalistes. Salinas, prèviament, va estudiar durant tres mesos la informació que Horrach i Carrau li feren arribar sobre el cas. De fet, els dos fiscals es desplaçaren a Madrid a finals de setembre per despatxar amb el seu superior sobre aquest tema, tot i que també abordaren la possible desimputació d'un altre polític, l'exportaveu del PP Jaume Font, implicat en el cas Pla Territorial de Mallorca.
Passes a seguir
Una vegada que la jutgessa consideri acabada la instrucció del cas Can Domenge i anunciï els tràmits per a l'inici de l'obertura de judici oral, els fiscals Anticorrupció redactaran l'escrit d'acusació en què es formularan els presumptes delictes pels quals són acusats i les penes consegüents. Així mateix, l'acusació particular que representa els interessos de la constructora catalana Núñez i Navarro redactarà un escrit, igual que les defenses amb els recursos pertinents.
Els orígens
Aquest cas s'inicià amb la querella de Núñez i Navarro per la venda dels terrenys de Can Domenge a la UTE formada per Sacresa i Construccions Ferrà Tur per 30 milions d'euros. El gener del 2006, el Consell posà en venda el solar, a través d'un concurs públic, amb la intenció de dotar la zona d'un nou projecte emblemàtic amb l'edificació de 600 habitatges. La constructora catalana hi presentà una oferta de 60 milions que doblava la xifra aportada per la UTE guanyadora, tot i que aquest factor era intranscendent en les bases del concurs. Núñez i Navarro se sentí perjudicada i presentà una querella per prevaricació, frau i malversació de cabals públics.
El cas el va dur en un principi el Jutjat d'Instrucció número 12 de Palma, que té com a titular la magistrada González. Allà es va iniciar una investigació sobre una suposada actuació irregular dels polítics del Consell i per un presumpte cobrament de comissions i tràfic d'influències.
La magistrada va remetre el cas al TSJIB, perquè hi estaven imputats l'exvicepresident del Consell Miquel Nadal i l'exconseller insular Bartomeu Vicens. En una dura interlocutòria que féu que González s'inhibís davant el TSJIB, trobà "indicis de criminalitat en Nadal i en Vicens, a qui havia acusat dels presumptes delictes de prevaricació, frau i malversació de cabals públics. La magistrada, a més, detectà indicis de criminalitat contra el president d'UM, Miquel Àngel Flaquer, i executius de la UTE formada per Sacresa i Ferrà Tur, i fixà una fiança civil milionària.
La imputació de Munar arribà després, l'octubre de 2009, quan el cas era instruït pel magistrat del TSJIB Francisco Javier Muñoz. Llavors Munar anà a declarar en plena voràgine mediàtica i defensà que el concurs de Can Domenge va ser legal i que la decisió de la venda fou política. El cas torna a estar ara en mans de la magistrada González, perquè els aforats ja no ho són. Tot indica que la instrucció està a punt d'acabar.
