La Conselleria d'Habitatge i Obres Públiques no ha fet marxa enrere, de moment, però sí que ha frenat de cop. En un comunicat de premsa, anuncià ahir que suspenia "de manera provisional" la tramitació de la reserva estratègia de sòl de Son Bordoy. Es tracta del projecte que, arran de la llei Carbonero, preveu construir 846 pisos en una zona on la planificació anterior en preveia 225. Fonts del departament s'afanyaren a desmentir que aquesta frenada implicàs la retirada del pla. "Només volem donar un temps ampli perquè tothom pugui explicar bé la seva posició i es pugui arribar al consens", s'afirmava des de la Conselleria. Segons digueren, volien mantenir l'esperit amb què prosperà la llei Carbonero, aprovada per assentiment de tots els grups polítics. La norma establia tres reserves estratègiques de sòl per fer habitatges de preu protegit a Palma, set comptant-hi tot Mallorca. Son Bordoy tan sols n'és una més però, de moment, és la més conflictiva.

La regidoria d'Urbanisme de l'Ajuntament, encapçalada per Iolanda Garví, valora de manera positiva la frenada del Govern. Esperen que serveixi "per refer aquesta proposta que, tal com s'havia plantejat, no és compatible amb el model de ciutat que defensam a Palma". Cort encara n'ha de lliurar a l'Executiu un altre informe, aquest vinculant, que no s'ha acabat i que serà desfavorable al projecte si no se'n resolen una sèrie d'aspectes que ja havia criticat. El Consistori recorda que ja havien manifestat, en un estudi sobre les reserves estratègiques de solars emès per juliol, que hi havia punts del pla força conflictius. L'informe entrava en un dels més polèmics: la densitat de població. La proposta, tal com és ara, augmenta en 2.500 habitants el barri del Molinar, hi quadruplica l'edificabilitat prevista i duplica l'espai que es pot dedicar a habitatges.

De fet, l'estudi de Cort elaborat a l'estiu ja avisava que el projecte preveu "una edificabilitat neta bastant superior" a la de la resta del Molinar i considera que no es justifica. A més, demana que es quantifiqui la demanda de cases a Palma per poder validar "l'oportunitat i la conveniència" d'una iniciativa que, segons la llei Carbonero, s'ha d'ajustar a la demanda de pisos. Per juliol, Cort també en criticava molts d'altres aspectes que, en la fase actual, tampoc no han canviat. Reclamava que s'hi definís millor com serien els accessos i la xarxa viària, però fins i tot atacava la intenció d'alçar els edificis enmig d'una zona verda, perquè diu que va en contra del Pla General d'Ordenació Urbanística. Segons l'informe, aquest esquema fa més difícil l'ús dels espais verds pels veïns del barri que no viuen allà mateix i, fins i tot, en perjudica la seguretat. Afegeix que es tracta d'un "model d'urbanització que ja ha demostrat el seu fracàs" en projectes anteriors.

Cort no volgué fer la fira a Son Bordoy perquè no era de franc

L'Ajuntament de Palma estava disposat a construir el recinte firal a Son Bordoy si se cedien els terrenys de manera gratuïta. Segons l'informe sobre reserves estratègiques de sòl que lliurà per juliol al Govern, en el qual es parlava de Son Bordoy, se'n podien aconseguir de franc 20.000 metres quadrats per alçar-hi el pavelló. Així ho permetia el Pla Territorial de Mallorca: amb la urbanització d'aquella zona Cort hauria pogut reclamar la cessió gratuïta d'aquest espai. Amb tot, quan el Govern conegué aquest informe, avisà l'Ajuntament que ja s'havia resolt un concurs amb unes condicions determinades per a aquest aspecte i que els terrenys no es podien aconseguir de franc sense revocar-lo. A més, Son Bordoy era una de les àrees seleccionades per la llei Carbonero per aixecar-hi habitatges de protecció.

Cort, doncs, com que no es podia fer el recinte firal a Son Bordoy sense pagar, es negà a situar-lo allà. Un dels motius d'aquesta negativa era clar: no volien construir aquesta infraestructura obligant l'Executiu a pagar uns terrenys que s'haurien pogut obtenir gratis. Des del punt de vista del Consistori, si s'hagués fet pagant el solar i, més tard, es fes públic que ho haurien pogut aconseguir de franc, hi hauria pogut haver un escàndol.
En qualsevol cas, Cort ja ha afirmat ben clar diverses vegades que els de Son Bordoy no eren els solars ideals per al nou equipament, entre altres motius perquè no són prou al centre de Palma i se cercava un indret més connectat, que pogués afavorir el teixit comercial de la ciutat. Amb aquests arguments, finalment l'Ajuntament sortí amb la proposta de dedicar l'estadi Lluís Sitjar al recinte firal. El projecte, que ha rebut el vistiplau del Govern, també té punts foscos, com ara la manca d'hotels pròxims preparats per a un centre d'aquestes característiques, la mala connexió amb l'aeroport i el procés de compra dels terrenys, que encara s'ha d'aclarir.