El portaveu del grup popular, Francesc Fiol, ha assegurat avui que el nou sistema de finançament autonòmic suposa "una passa endavant molt rellevant" per a les Balears encara que ha manifestat que inclou "ombres, dubtes i pegues", com no contemplar la població flotant o la pluriinsularitat.
"Jo crec que ens ha anat bé", ha dit sobre el nou sistema Fiol, que s'estrena avui com a portaveu del grup popular en el debat extraordinari del Parlament, en substitució de Rosa Estaràs que ha abandonat el seu escó en ser elegida eurodiputada, i ha donat lloc a l'entrada d'un nou parlamentari, Miquel Munar.
Fiol ha destacat que amb el nou sistema Balears no està a la mitjana "perquè és interpretable" i pot "portar o no a la mitjana". Segons el diputat de l'oposició, de totes les operacions comptables que es poden fer, la conclusió més important és que "l'única comunitat que té un fons de suficiència negativa són les Balears". "Li surten a tornar 119 milions d'euros", ha dit Fiol.
"Rebem menys recursos dels que necessitam per exercitar les competències que tenim transferides", ha conclòs el diputat popular.
En aquest sentit, ha dit que és possible que ells es mostrin "satisfets" pel pas endavant per a les illes que suposa el nou model, però ha insistit que no situa" a les Balears a la mitjana de les altres comunitats i "està completament obert".
Segons Fiol, la concreció del model dependrà de futures reunions bilaterals i del sistema de repartiment de recursos, que ha qualificat de "molt dinàmic i obert".
El diputat popular ha criticat el nou model per diversos aspectes, entre els que ha destacat que no compleix "de forma absoluta" l'Estatut d'Autonomia de les Balears, referent a contemplar la població flotant.
Així mateix, ha recordat que l'article 120 de l'Estatut, relatiu al principi de solidaritat, assenyala que el finançament autonòmic haurà de tenir en compte "la població real efectiva", un concepte que, segons la seva opinió no apareix" en el nou model, que "computa la població de dret".
Segons el parer de Fiol, el concepte de pluriinsularitat podia haver estat reconegut en un model que sí que ha tingut en compte la dispersió al territori, reclamada per Galícia.
Fiol ha manifestat preocupació pel fet que el model es basa en una evolució del sistema de recaptació, que preveu un creixement d'un 3 per cent cada any.
"Preocupa perquè l'evolució de la recaptació impositiva des de principis d'any, previsiblement anirà a la baixa aquest any i molt probablement també l'any que ve", ha afirmat.
Segons els càlculs de Fiol es rebran 294 milions més el primer any i posteriorment la xifra s'anirà incrementant fins 475, però tot això depèn que la recaptació creixi.
"El model ens obligarà a pujar impostos?", ha preguntat Fiol, que ha assenyalat que aquesta qüestió és la que més preocupa els ciutadans respecte al nou model.
També ha criticat la inexistència d'una clàusula de suficiència dinàmica que garanteixi un creixement progressiu dels recursos i que les illes rebin "com a mínim" el mateix que l'any anterior.
Fiol també ha manifestat "dubtes" sobre el càlcul del fons de convergència i competitivitat i sobre si el conveni bilateral existent sobre dependència queda al marge del model.
"No som tan crítics com alguns dels seus socis de Govern, però no arribam a la mitjana i determinats conceptes que inexcusablement haurien d'haver estat en el debat, no han estat", ha conclòs Fiol.
