El català és la llengua minoritària "més fora de perill" i "més viva" d’Europa. Això és el que diu el filòleg finlandès Tapani Salminen, un dels autors de la tercera edició de l’Atles de les llengües en perill al món, que la UNESCO presentà la setmana passada a París. Per aquesta raó, el nostre idioma no ha estat inclòs en aquest treball, que pot ser consultat a la web de l’organisme de l’ONU. La situació del català no és la millor possible, però que podríem estar més malament és la conclusió que se n’extreu. Malgrat aquest optimisme pel que fa a la llengua catalana que mostra Salminen, caldria especificar la situació a cada territoris dels Països Catalans: no debades, malgrat l’oficialitat, al País Valencià encara no hi ha llei de normalització lingüística, i a la Franja de Ponent, l’Alguer i la Catalunya Nord, tampoc. És cert però, que el català no perilla a curt termini i que la seva presència a internet i a les manifestacions culturals en són una mostra. Ara bé, en àmbits com el jurídic o el laboral encara tenim molt de camí per recórrer.
538 en situació crítica
La situació d’altres 2.500 llengües del món és molt més greu, ja que es troben en perill. No debades, 538 estan en situació crítica, és a dir, que els únics parlants són vells que només l’empren parcialment i amb escassa freqüència. Devers 502 més són només parlades per gent gran, tot i que els descendents directes les entenguin. S’haurà de fer esforç gegant per evitar que s’extingeixin, perquè per a un bon grapat d’elles el temps només les mena cap a la mort.
