cielo claro
  • Màx: 32°
  • Mín: 25°
28°

“A les Pitiüses, s'ha de dignificar l'apel·latiu pagès”

Jordi Escandell és portaveu de l'associació Vuit d'Agost, una entitat de joves que promociona la llengua i la cultura pròpies a Eivissa

Jordi Escandell Salvador (Vila, 1978), mestre d’Educació Infantil, és també membre i un dels portaveus de l’associació Vuit d’Agost d’Eivissa. Aquesta entitat va néixer el 2004 i pren el nom del dia de 1235, en què les tropes de Guillem de Montgrí entraren a Vila, en nom de Jaume I, i varen incorporar les Pitiüses a la catalanitat.

Com nasqué l’associació?

Vàrem néixer durant les festes d’Eivissa del 2004. Fórem un col·lectiu de persones que col·laboràrem en els actes i, llavors, volguérem que la cosa tengués continuïtat. El que preteníem era tenir unes festes més culturals i reivindicatives. A Eivissa, històricament, hi ha hagut un buit de concerts en català. Per això, impulsàrem la creació de Festerra, una plataforma per promocionar la música feta a Eivissa i els grups locals. Un altre objectiu, però, també és inserir-nos dins els circuits dels millors grups del país.

Basta dir una cosa: que aquest estiu fou la primera vegada que Els Pets vengueren aquí a fer un concert. Si tenim en compte que aquesta formació té més de vint anys, mira si hi estam, arraconats! Ells mateixos ens ho varen reconèixer. Pot ser que Eivissa estigui dins molts circuits, però no és el cas del de la música en català. A més a més, en aquest concert també participà Rels, una banda local, jove, que s’està donant a conèixer.

Quina relació teniu amb l’Institut d’Estudis Eivissencs?

Som entitats amigues i col·laboram plegades. Tot i que majoritàriament som joves, no és que siguem la seva secció juvenil.Tradicionalment s’ha dit que el prestigi social del català allà on pateix més és a Eivissa. Com veis la cosa, vosaltres?La situació lingüística, aquí, és bastant dramàtica. Ara, de part de les institucions notam que hi ha més suport. Tanmateix, venim d’una situació molt desfavorable i els doblers mai no són suficients. La campanya impulsada pel Govern Ara és la teva ha estat coneixedora. Així i tot, calen més accions. Les inversions de l’Executiu balear a les illes que no són Mallorca sempre han estat més febles, i això també inclou Política Lingüística.

És cert que es diu "no parlis en pagès" per demanar que ho facin en castellà?

Aquesta era una fórmula més estesa anys enrere. Ara, per ventura, ha minvat un poc. A les Pitiüses des d’antic s’ha fet servir el mot pagès per anomenar aquelles coses que són autòctones en contraposició del que ve de fora. Així mateix, sota aquest apel·latiu s’amaga un sentiment de menyspreu. Encara ara, jo em trob persones que em designen a mi com a pagès. Jo els dic que ja no ho som, pagès, des de fa tres generacions, quan els meus ascendents es traslladaren a viure a la ciutat. És evident que aquest nom s’ha de dignificar.

Eivissa deu esser l’illa que, quan es fa un acte festiu, és allà on més gent hi ha vestida de pagesa. A què és degut això?

Des de sempre, a les Pitiüses s’ha duit a terme una folklorització molt forta de la cultura popular, però aquesta promoció del folklore no ha anat acompanyada per la de la llengua i de la cultura. Nosaltres reivindicam que es pot ballar pagès sense anar-hi vestit. Una ballada de pou... saps què és?

No, què és?

Idò, com és sabut, la població tradicional d’Eivissa era dispersa. Així doncs, els pous en què la gent anava a cercar aigua eren un punt de trobada habitual. Allà s’organitzaven ballades. Doncs ara s’ha establert un calendari de ballades de pou o xacotes, que també es diuen, en les quals es reivindica un ball pel simple plaer de ballar. L’objectiu principal d’aquests actes no és que els turistes et vegin.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.