Francesc Antich defensà ahir, des d’Itàlia, la necessitat d’aprofundir en la lògica federalista i reclamà una major participació de les autonomies en les decisions estatals. Així ho assegurà el president del Govern de les Illes Balears durant la seva intervenció en el IX Fòrum de diàleg Espanya-Itàlia que es du a terme a la ciutat italiana de Pisa. Una trobada que l’any que ve podria fer-se a Palma, segons anuncià el president del fòrum, l’exministre de Defensa espanyol, Narcís Serra.

El cap de l’Executiu balear participà en la taula rodona que analitzà el paper de les regions en la configuració dels estats italià i espanyol, i en què també intervingueren, per part espanyola, la ministra d’Administracions Públiques, Elena Salgado; el ministre d’Exteriors, Miguel Àngel Moratinos i el president de la Fundació Endesa, Rodolfo Martín Villa. De la part italiana, hi foren presents el ministre per a la relació amb les regions, Raffaele Fitto; el ministre d’Exteriors, Franco Frattini; l’expresident del Consell de Ministres, Giuliano Amato i el president de la regió de la Toscana, Claudio Martini.

Antich centrà la seva intervenció les relacions entre les comunitats autònomes i l’Administració central i propugnà l’aprofundiment del federalisme. Defensà la necessitat d’impulsar acords i convenis entre autonomies "per millorar tant l’eficàcia de les administracions com la cohesió social" i perquè "no es produeixin desajustaments en el grau de prestació de serveis públics que són competència exclusiva dels territoris", matisà Antich. Així, reconegué que l’Estat autonòmic ha funcionat com "un sistema de solidaritat que ha fet que les que eren més pobres s’hagin desenvolupat i estiguin creixent", a la vegada que reclamà la reforma del sistema de finançament "perquè Balears n’és la més perjudicada".

El llast de la Transició

Així mateix, el president reconegué que "és un camí en el qual s’ha experimentat poc a causa dels temors existents en l’etapa de la Transició". Antich apuntà que les relacions "verticals" entre les autonomies i l’Estat han estat molt desenvolupades, mentre que les relacions "horitzontals" entre les comunitats autònomes han avançat molt poc en els trenta anys d’Estat autonòmic. Una realitat que Antich il·lustrà comparant els més de mil convenis signats entre el Govern central i les diferents autonomies amb la trentena de signats entre les mateixes autonomies.

En aquest sentit, Antich remarcà que les comunitats han signat més acords de col·laboració amb regions d’altres estats europeus que no entre elles, per la qual cosa apuntà a la necessitat "d’avançar més cap a la lògica federal". "Encara que la Constitució no parli de federalisme, el sistema autonòmic té una idea federal", apuntà a la vegada que reclamà la necessitat de reformar institucions estatals, com ara el Senat, per adaptar-les a la lògica autonòmica. Antich posà com a exemple d’aquestes relacions "horitzontals" els acords signats entre Balears i Catalunya en matèria cultural, com ara l’adhesió a l’Institut Ramon Llull.

L’oportunitat europea

A banda de les relacions entre autonomies, el president balear féu referència també al marc europeu, ja que el va destacar com "una oportunitat per a les autonomies i una fórmula interessant de crear Europa". Francesc Antich apuntà a la major proximitat de les institucions autonòmiques com una manera d’apropar el sentiment europeu a la ciutadania. Així, destacà el paper desenvolupat per les dues euroregions en les quals participen les Illes Balears: l’Euroregió Pirineus-Mediterrània i l’Eurimed, el grup d’illes de la Mediterrània.

La trobada no defugí tampoc la crisi econòmica. Des d’Itàlia, el president Antich assegurà que les Illes Balears "han d’aprofitar l’actual situació de dificultat per convertir-la en una oportunitat", per la qual cosa apuntà a la necessitat de col·laborar amb els sectors túristic per millorar l’oferta i fer inversions, acompanyant aquesta tasca de polítiques socials i educatives.