No es va viure, ni molt manco, l’ambient generalitzat de satisfacció de fa just dues setmanes, quan Joana Barceló prengué possessió com a consellera de Treball i Formació. Per dir-ho d’alguna manera, les emocions d’ahir eren contingudes. Si algú es deixava anar, per excés o per defecte, podia semblar que prenia partit per un dels dos bàndols que, tot i que ahir es besaven, existeixen en la història política que propicià l’acte d’ahir.
La sensació també era d’expectació davant la constatació que Miquel Nadal ja ha aterrat al Consolat de Mar, de moment, com a conseller de Turisme, i això és, per a molts, un fet de conseqüències impredictibles. Es mostrà estranyament nerviós durant el seu discurs. Començà embullant-se quan va saludar la presidenta del Parlament, Maria Antònia Munar, que el mirava fixament a dos metres. I el primer que va dir, un missatge de tranquil·litat al sector turístic, ho va fer amb una veu tremolosa que va poder tenir l’efecte contrari.
El missatge, en qualsevol cas, el varen escoltar pocs representants d’aquest tan anomenat ‘sector’, encara que algun d’ells molt poderós. Com el president del grup Sol Melià, Gabriel Escarrer, que ja aprofità per donar la seva ‘benedicció’ al nou titular de Turisme davant uns socialistes Francesc Antich i Francina Armengol que reien les gràcies. També escoltaren el flamant conseller el president de la Caeb, Josep Oliver; el de la Federació Hotelera de Mallorca, Antoni Horrach; i el president de les Agències de Viatge de Balears (Aviba), Pedro Iriondo. I fins aquí el ‘temut’ sector turístic. Pocs sindicalistes, com Lorenzo Bravo, de la UGT, que sempre aconsegueix sortir en negreta en aquest tipus de crònica.
La batlessa Aina Calvo, que alguns imaginen contenta, passà discreta, com sempre. El "nou PP", també discret. Rosa Estaràs, a la qual imaginen igual de contenta, no s’atreví, i la representaren Pere Rotger, Francesc Fiol i Carles Simarro.
El president d’UM sí pot estar satisfet del suport de l’actual executiva, que al cap i a la fi és qui ha permès que arribi al Consolat, de la mateixa manera que l’anterior impedí que presidís Cort. Antics crítics —Miquel Ferrer—, d’aquella ‘tercera via’, —Guillem Ginard, Cati Julve—, i ‘nadalistes’ confessos —Antoni Pascual, Mateu Cañellas—, encapçalaren junts la gran comitiva de càrrecs públics d’UM. Miquel Àngel Grimalt, un home clau en els esdeveniments d’aquest dies, era a Artà per inaugurar-hi una planta fotovoltàica.
Els d’UM, vertaders protagonistes corals, no pogueren evitar fer grupets al pati del Consolat. Molts càrrecs dels anomenats "de segona fila" feien cara de preocupats, encara que des de dalt continuaran negant l’existència de "llistes negres". Abans de Nadal, de les festes, ja veurem. Els que s’han salvat aquesta setmana, Joan Sastre i Antoni Oliver, es deixaren veure satisfets.
I arribà el moment esperat en què Munar s’acomiadà del nou conseller i li desitjà, fort i davant tothom, molta de sort per la "molta feina" que té per endavant. Miquel Nadal ho considerà insuficient, i després de les besades va mantenir la seva expresidenta parlant amb ell davant les càmeres una bona estona. A tot això, Francesc Buils s’acomiadà amb formes exquisides però sense poder evitar fer evident el ‘via crucis’ pel qual estava passant.
