L'OCB de Manacor posa en marxa la iniciativa 'Caminam en català'
El proper dissabte, 18 de novembre, l'Obra Cultural Balear (OCB) de Manacor comença una nova secció on es barreja una caminada per les nostres contrades i la utilització de la nostra llengua, el català.
«L'objectiu és començar a crear espais on ens puguem comunicar en català i està obert a totes les persones que parlam en català com a llengua vehicular i també a totes aquelles persones no catalanoparlants però que volen aprendre la nostra llengua i la volen practicar», han assenyalat.
També a Illes Balears
- Una mallorquina, entre els activistes de la Marxa a Gaza retenguts a l'aeroport del Caire
- Reclamen al Consell que activi amb urgència les ajudes a les colles de gegants: «Ja n’hi ha prou de folkloritzar la cultura»
- Camisetes verdes exhaurides. Divendres se'n distribuiran 10.000 més
- Més d'un centenar de centres de les Illes Balears es mobilitzen en rebuig a les polítiques de PP i Vox contra el català
- Promotors de construccions encalcen propietaris de terrenys de Son Sardina i els ofereixen milions d'euros perquè venguin
6 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Tal vegada també els podríem animar a que tornessin a omplir el buit que han deixat a la escanya vaciada. Tothom estaria al seu lloc natural i ells en sa salsa.
Aquí caminen, mengem, correm, feim esport, ens divertim amb català. Acceptem als de fora, sigui quina sigui la seva llengua. Per què no fan el mateix amb la nostra? No els obliguem a venir ni a viure aquí. A què vénen tantes queixes per voler parlar la nostra llengua?
Tot i sempre en català!
M'agraden molt aquest tipus de trobades, fer exercici sempre està be i coneixer una mica d'història amb aquesta visita guiada i amb la meva pròpia llengua, em sembla un pla perfecte, espero molts mes trobades d'aquest tipus
Y si "callamos en catalán"? Plastas.
Ahora resulta que para caminar hay que hacerlo en catalán. Un chino, un croata o un mongol tienen que estar permanentemente sentados o haciendo la siesta. El fanatismo y la estulticia no tiene fin. Yo camino cuando las articulaciones me lo permiten, no el catalán. Vamos perdiendo los oremues.