Tòfol i la seva companya, Carmina Sender, van i vénen. A Selva i a Sogorb viuen l'aventura apassionant del vi des del celler Divins.

D'on us ve el cuc del vi?
Des de petit sempre he vist fer hort a ca nostra. Sempre m'ha agradat. Quan tenia 12 o 13 anys, venia les nostres figues al mercat de Pere Garau i collia ametles.

Quan començàreu a fer vi?
Tenim la finca de la Vinya de Can Servera i estudiant geografia parlàvem de tot això, i amb Guillem i Toni posàrem en marxa un projecte per recuperar el sentit agrícola de la terra. Ens plantejàrem què fer i ens decidírem per la vinya. Volíem fer vi i ens aconsellaven que parcel·làssim la finca per fer-hi xalets. No ho férem. Vàrem conèixer gent que sabia fer vi i anàrem a cursos de formació. El projecte va anar creixent.

Quines varietats sembràreu?
Sembràrem sirà i cabernet. Ens varen dir que, si fèiem raïm per vendre, sembràssim les varietats més ben pagades. A Sogorb hi tenim cabernet, merlot, garnatxa, macabeu... A Selva compram un poc de merlot, manto negro i callet per obtenir una millor diferenciació amb les varietats locals.

Quan féreu el primer vi?
El primer el férem el 2002 i omplírem dos dipòsits de 600 litres. El vàrem dur a un tast de Valldemossa i Peñin el va valorar molt. En vaig dur a distints cellers i de Can Ribes em cridaren i m'oferiren fer-hi de cellerer. Hi vaig estar 7 veremes. A partir d'aquí, ens decidírem a fer vi i el 2003 ja el férem sota la marca Divins.

D'on surt el nom de Divins?
Férem un concurs. Tinguérem 86 propostes de nom i unes 70 d'etiquetes. Ens va agradar Divins, el petit celler de Selva. El logo el va fer Joan Lacomba i l'etiqueta també. Cada any canviam l'etiquetat, però encara ve gent que ens demana per l'etiqueta de Joan.

Després anàreu a fer feina a Castelló?
Fent feina a Can Ribes vaig conèixer la meva companya, que és enòloga i biòloga, i ens va sortir una feina a un celler del seu poble, a Sogorb. Al cap d'un any, l'empresa va tancar i vàrem haver de cercar altres opcions. Sembràrem 7 hectàrees de vinya a una zona de muntanya i hi hem fet un celler.

Ja feis vi a Sogorb?
Ja fa uns anys que vinificam. És una zona de vins més aviat comercialitzats a l'engròs. Hi ha poca producció de qualitat. Estam sota la identificació de Vins de Castelló. Un vi nostre va ser elegit com el tercer millor vi de criança en la Fira del vi de l'Associació de Restauradors. Era la primera vegada que es premiava un vi de Castelló. Un altre vi nostre de criança de 12 mesos ha estat considerat com un dels millors de la comunitat autònoma valenciana.

Quin volum de vi elaborau?
Aquí elaboram unes 10.000 botelles i allà unes 12.000. Anam a les totes. A Sogorb augmentarem bastant ja que tenim molta vinya sembrada: enguany farem 20 o 25.000 botelles. Duim l'embotelladora d'una banda a l'altra. Mon pare i el meu cunyat ens ajuden. El pare de Carmina també. Aquí la verema és una festa: l'any passat érem 150 persones. Va venir Felip Munar amb uns improvisadors de Menorca i de Múrcia i vàrem haver de tancar el carrer.

Es pot dur tant de trull?
Anam i venim. Tot ho feim nosaltres dos. Ens agrada i intentam tirar-ho endavant. Aquí la verema ja ha acabat i allà no ha començat. La poda a Selva la podem fer al desembre i allà a final de febrer. Hem fet una planificació a 3 anys vista i l'anam duent a la pràctica. És una feina de vida i se n'ha de poder viure, per això s'han de fer un nombre determinat de botelles.

Com definiríeu els vostres vins?
Això ho han de fer els sommeliers. Nosaltres des de la vinya fins a l'embotellat tenim cura del procés. Vull que la gent passi gust de beure vi com nosaltres en passam de fer-ne. La idea és passar-s'ho bé.

La comercialització va bé?
Estic molt content del projecte combinat entre Sogorb i Selva. Anam tornant els deutes i tirant endavant. No ens podem queixar: venem molt. Ho tenim donat a un distribuïdor en exclusiva a cada lloc. El de Castelló fa feina de cara a l'exportació amb els nostres vins. Ara ja venem a Suïssa i Alemanya i començarem a Holanda, Dinamarca i el Regne Unit.