El Partit Popular (PP) d'Inca s'oposa a derogar l'anomenat decret de mínims, que estableix que a l'escola almenys el 50 per cent de les assignatures s'han d'impartir en llengua catalana. Així es va evidenciar en el ple d'ahir, on es va aprovar una moció del PSM en defensa de la llengua pròpia. Fa amb prou feines tres setmanes, i després d'una polèmica rectificació, José Ramón Bauzá va assegurar que, en cas d'arribar al Consolat de Mar, derogaria aquest decret. Literalment, la moció diu que l'Ajuntament d'Inca "considera necessària la vigència del Decret 92/1997".

També constata "la funció de la Llei de normalització lingüística" i insta les altres institucions "a continuar avançant en les mesures que garanteixin que la llengua catalana continuï sent signe d'identificació i cohesió social del nostre país". La moció es va aprovar sense debat previ i per assentiment de tots els grups (PP, PSOE, PSM i Independents). El batle -que també ocupa els càrrecs de president del PP d'Inca i vicepresident del PP de Balears-, Rafel Torres, es va limitar a recordar que "en el PP d'Inca sempre hem aplicat el seny i el sentit comú".

Regionalisme

Històricament, el Partit Popular d'Inca s'havia distingit per la seva proximitat a les tesis de caire regionalista. És la junta a què pertanyen afiliats com l'expresident Cristòfol Soler (defenestrat després de promoure la normalització del català) i Pere Rotger (que, entre altres mesures, va permetre que la pàgina oficial de l'Ajuntament tingués el .cat). Tanmateix, Rafel Torres sempre s'havia mostrat, fins ara, poc discrepant i especialment concorde amb la línia ideològica imposada per l'actual president, José Ramón Bauzá. En declaracions anteriors a la premsa, Torres va defensar la promoció de les anomenades modalitats lingüístiques.

IBI

En el ple d'ahir també es va ratificar oficialment una rebaixa del tipus impositiu de l'Impost de Béns Immobles (IBI), més conegut com la contribució urbana, de manera que se situarà en el 0,57 per cent. Malgrat això, i a causa de l'increment del valor del cadastre, els ciutadans hauran de pagar per aquest concepte una quantitat molt similar a l'abonada en l'exercici anterior. L'edil d'Hisenda, Lluís Ferrari, va explicar que això suposarà "600 mil euros menys d'ingressos per als comptes municipals i un estalvi de 90 euros de mitjana per família".
En el transcurs del debat, el PSOE va proposar que el tipus impositiu de l'IBI es rebaixàs fins al 0,555 per cent, tot argumentant que així s'aconseguiria "una congelació efectiva" de l'impost, però els populars varen rebutjar l'esmena.

Cànon digital

L'Ajuntament presentarà una demanda contra la Societat General d'Autors i Editors (SGAE) per recuperar els doblers que la institució ha abonat a l'entitat en concepte de cànon digital. Aquest cànon és una càrrega addicional sobre el preu de tots els suports i aparells que poden ser destinats a la reproducció o emmagatzemament de documents (fotocopiadores, CD-R, DVD-R, etc.). S'ha aplicat a l'Estat en els darrers anys, però recentment un tribunal de la Unió Europea el declarà "il·legal".

Condemna de l'assassinat d'Elgarhi

L'Ajuntament d'Inca condemnà ahir l'assassinat del nin sahrauí de 14 anys Elgarhi Nayem, mort el passat 24 d'octubre a mans de les forces de seguretat marroquines en un campament de refugiats saharians situat a les afores de la ciutat d'Al- Aaiun. Aquesta va ser la tercera moció presentada ahir pel Bloc per Inca al ple que, juntament amb la demanda contra l'SGAE i la moció del decret de mínims, va rebre el suport de la resta de grups polítics (PP, PSOE i Independents).