Torna la imaginació

El Reial Mallorac torna a tenir un cervell. Un cervell ràpid, àgil i amb molta imaginació. El millor Ariel Ibagaza ha començat a fer-ne de les seves, i això ho ha agraït no tan sols l'equip, sinó també l'afició, que comença a veure detalls de gran futbol inexistents durant els darrers anys. El Caño va fer davant el Reial Madrid el seu millor partit de la temporada. Encara que no va jugar gaire més d'una hora, l'argentí va sorprendre una vegada i una altra la defensa de Capello amb un bon grapat de pilotes que no varen trobar mai rematador. Maxi López es trobava massa sol en la punta d'atac, i en qualsevol cas l'ariet argentí no té la rapidesa, la tècnica ni l'explosivitat de Samuel Etoo. Amb el camerunès, Ariel Ibagaza formava una gran societat que dugué el Mallorca a la Lliga de Campions i que propicià les campanyes millors de la seva història. Avui, les assistències del Caño no tenen l'aprofitament d'aquella època, però mantenint aquest nivell de joc, el petit futbolista sud-americà pot assumir la direcció de l'equip per treure'l dels llocs compromesos on es troba.

Ibagaza va arribar al Mallorca quan faltava poc temps per al tancament del mercat de fitxatges. Tot i tenir un any més de contracte amb l'Atlètic de Madrid, el fet que Javier Aguirre no comptàs amb ell, unit a la seva elevada nòmina, li facilità la sortida. El jugador guardava un bon record de la seva etapa anterior a l'Illa, i amb aquesta arma a favor seu i amb un bon grapat de diners damunt la taula, Nando Pons el convencé per tornar tres anys després. Durant el primer tram del Campionat, la seva presència a l'onze va ser intermitent. L'argentí es trobava mancat d'un bo to físic, i Gregorio Manzano va apostar per una mesura conservadora: prendre's amb calma el que, tard o d'hora, havia de passar: que el Caño es convertís en el líder de l'equip per marcar les diferències.

No ha decebut
Ibagaza no l'ha decebut. Ha anat de menys a més a mesura que han transcorregut les jornades, fins a convertir-se en una referència inevitable dins el Mallorca. Els vermellencs acusaren la seva absència durant el mes de desembre i, coincidint amb la seva tornada, l'equip de Manzano ha experimentat una millora notable. A Sevilla, contribuí de manera decisiva al triomf dels illencs. I contra el Reial Madrid oferí tot un recital d'assistències i visió de joc privilegiada que, dissortadament, no bastà per superar els de Fabio Capello.

L'handicap principal de l'argentí, com sempre, són les lesions. El Caño pateix problemes musculars continus que l'aparten de l'equip un partit sí i l'altre també. Per això, el Mallorca no es pot permetre el luxe de dependre d'ell per solucionar els partits: s'ha d'aprendre a viure sense Ibagaza, però quan hi és se n'ha de treure el màxim profit. Si això implica posar un segon davanter per millorar la rematada, ho haurà de decidir el seu tècnic. Però és obvi que no es poden desaprofitar tantes i tan bones assistències com les que Ariel Ibagaza va servir diumenge. El lideratge del Caño en aquest Mallorca va molt més enllà del terreny de joc. L'argentí ha demostrat una implicació total en el club, i és un dels futbolistes més compromesos amb les activitats socials de la institució vermellenca. Tant se'l pot veure el dia de Reis rebent-ne els regals a l'ONO Estadi, com en qualsevol penya, on, no cal dir-ho, és sempre un dels més perseguits i animats per l'afició. Diumenge, Ibagaza tornarà a ser a l'onze que es veurà les cares amb el Recreativo de Huelva. Potser contra els andalusos l'equip sabrà aprofitar el fet de comptar amb un autèntic «crack» a les seves files.