Una nova derrota: L'afició ja se'n fot

El Mallorca perdé amb el Deportivo i un sector de la graderia cantà amb ironia «Campions, campions»

José Gutiérrez (a la imatge) reflecteix la impotència vermellenca.

Pep VergerPalma11/01/07 0:00

> p>Just un miracle, que avui per avui sembla impossible, possibilitaria que el Mallorca passàs ronda a la Copa del Rei. Ahir, el Deportivo guanyà a Son Moix (1-2) en un altre duel xerec dels homes de Gregorio Manzano. Els crits, les protestes i els mocadors tornaren a aparèixer a Son Moix. Pitjor és encara la indiferència de la immensa majoria d'aficionats, que optaren pel silenci més resignat. Però el més terrible de tot, i amb molta diferència, fou presenciar l'esperpèntic espectacle de veure com els aficionats tradicionalment més renouers -ultres- cridaven: Campions! Campions! Se'n fotien del seu propi equip. Que trist! Que lamentable! Però és que aquest equip navega a la deriva des de fa massa setmanes i encadena desil·lusions i tragèdies. «Aquesta camiseta no vos la mereixeu», cantà l'afició en un altre moment en una clara i directa acusació als jugadors. I també cridaren: «Quina vergonya!».

I és que la immensa majoria de mallorquinistes ja ha perdut la fe en el projecte que encapçala Gregorio Manzano i acudeix a Son Moix com el porcell per Nadal que viatja cap a l'escorxador. Ahir, Manzano va introduir nombrosos canvis i presentà un onze novedós. Just dos homes que havien jugat diumenge passat -Iván Ramis i Jonás Gutiérrez- repetiren titularitat. Així, es varen poder veure les ganes de Tuni, la voluntat desencertada de Diego Tristán i un gol de Maxi, que no és poc, però que fou del tot insuficient per guanyar el partit. Joaquín Caparrós, per la seva part, presentà també un equip amb just dos dels herois -Manuel Pablo i Arbeloa- que derrotaren diumenge passat el Reial Madrid. Semblava així que la Copa s'havia transformat en un banc de proves per un i altre tècnic. En el Reial Mallorca es tractava de recuperar la confiança perduda, de guanyar autoestima, d'avaluar l'estat de forma d'alguns suplents, de donar minuts a poc habituals...

El partit, d'inici, fou equilibrat, malgrat que les més clares oportunitats foren pel Deportivo. Un xut de Barragán que Moyà rebutjà a córner i un altre de Taborda, amb Moyà ja superat, que Ballesteros envià lluny foren les dues primeres oportunitats del Deportivo abans que es complís el primer quart d'hora. Tuni, tot voluntat, també ho intentà, però xutà fora. Amb el pas dels minuts, el Mallorca exercí un tímid domini territorial i disposà de diferents oportunitats per inaugurar el marcador. Ara bé, faltava ritme i intensitat i sobraven imprecisions i errades. La desconfiança s'ha apoderat dels mallorquinistes, que fan gala d'una impertinent falta d'idees, imaginació i verticalitat. Basinas entregà la pilota al rival una i altra vegada, Jordi López no existia i en atac hi havia voluntat, però no encert.

La segona part començà sense canvis. Una errada de Moyà fou aprofitada per Adrián per inaugurar el marcador en el minut 55 i, poc després, Taborda, de cap, tornava a marcar. Aparegueren els xiulets, alguns mocadors i els crits d'un sector de l'afició de «Campions, campions». El Depor es deixà dominar, Juan Rodríguez fou expulsat i Manzano arriscà. Maxi López maquillà en el temps afegit el desastre total amb un bon gol. El Mallorca, emperò, havia tornat a perdre.