El darrer obstacle per lluitar per les medalles

I és que Espanya des que es va posar en marxa a Japó no ha fet més que confirmar el que va apuntar en una impecable fase de preparació, que és una oportunitat històrica i que té gana de triomfs. Una mostra d'això i de la maduresa amb què compta aquest conjunt va ser el xoc de vuitens davant Sèrbia i Montenegro. En aquest encreuament es va tallar el magnífic caminar de l'equip als Jocs de Atenes'04, amb Estats Units com a botxí, però aquells dos anys han quallat molt a aquest equip.

Malgrat tenir davant a la vigent campiona, bé és cert que vinguda a menys amb un escaire en ple procés de renovació, Espanya va ser un vendaval la distància del qual entre ambdós va ser molt més del que deia el marcador final (87-75). «Pepu» Hernández, el mèrit en el funcionament d'aquest equip del qual és molt, ha estat capaç de conformar una màquina de bàsquet perfectament acoblada que sembla imparable al seu camí cap a les medalles. Des del liderat que transmet la grandesa de Pau Gasol, tan compromès amb aquest grup que és capaç de fer qualsevol cosa per ell més enllà de només anotar, i un José Manuel Calderón que ha trobat a la selecció el lloc perfecte per reivindicar-se després d'una temporada d'estrena en la NBA alguna cosa a l'ombra, Espanya és abans que res un equip.

Aquest va ser l'objectiu amb què va prendre les regnes del combinat nacional «Pepu» Hernández i, arribat el moment de la veritat, està clar que l'ha assolit. Una mostra d'això va ser també el xoc davant els serbis. Si uns altres dos dels pilars d'aquest equip, Jorge Garbajosa i Juan Carlos Navarro, no van tenir el seu millor dia, no passa res, ja que sorgiren un magnífic Rudy Fernández o Marc Gasol. Avui, per primera vegada al Mundial ja que el de Japó va ser un simple experiment, el seleccionador comptarà amb les rotacions interiors que tenia al cap amb la tornada d'un Felipe Reyes ja recuperat dels problemes al coll que se'n va dur de l'últim test a Singapur i també d'un cop del seu amic Luis Scola.