Màxima expectació

A l'aeroport, més d'una hora d'espera per als aficionats, que aguantaren pacientment la calor -l'aire condicionat pràcticament no arribava a aquell indret- i els crits dels guàrdies de Seguretat Nacionals ordenant-los que no sobrepassassin la zona delimitada. A la trentena d'agents que havia reunit aquest cos policíac s'hi havia d'afegir prop d'una vintena d'agents de l'empresa de seguretat privada Trablisa, que s'anaren ubicant a les diverses zones del cordó humà, per la qual cosa la resta de l'aeroport havia quedat orfe de forces de l'ordre. Igualment, la Policia Nacional escortà els dos autocars blancs fins a les portes de l'hotel.

Els nervis dels aficionats i dels agents s'anaven accentuant a mesura que passava el temps i, ja abans de les vuit, hi hagué la primera discussió entre el cap de la Guàrdia Nacional i els mitjans, ja que el primer no volgué que s'aturàs cap «galàctic» per entrevistar-lo a fi de no provocar una allau de gent. A les 20.00 hores els dos autocars que havien de traslladar els jugadors fins a l'hotel feren la seva entrada i els ànims s'acabaren d'encendre. Els crits de «Beckham, Beckham» foren continus entre el centenar d'al·lotes -entre elles algunes touroperadores- que, fotografia a la mà, esperaven veure de prop el futbolista més glamurós de la Lliga de les estrelles. Els més bromistes també cridaren, però en aquesta ocasió Cambiasso fou l'escollit per donar ambient a una espera que s'estava fent massa llarga.

Finalment, cap a les 20.30, l'expedició madridista entrà. Raúl fou el primer i el més ràpid i, en un vist i no vist, arribà a l'autocar. Zidane, Roberto Carlos, Míchel Salgado i Figo el seguiren sense fer renou, mentre que Beckham fou rodejat de desenes de periodistes que l'acompanyaren en tot el seu trajecte fins a l'autocar. Amb la presència de l'anglès, les hormones de les aficionades es revolucionaren i saltaren el cordó per córrer cap al vehicle i ser al costat del seu ídol, mentre els agents intentaven en va aturar-les. Per sort no hi hagué incidents i en poc menys d'un minut el somni de milers d'aficionats ja s'havia esvaït rumb a l'hotel. En definitiva, la història de sempre: hores d'espera per tan sols uns segons de goig.