La selecció espanyola vol aconseguir sis medalles

TW
0

Espanya encara uns Mundials de París en els quals es proposa superar les cinc medalles d'Stuttgart 93 i els 17 finalistes d'Edmonton 01. La sisena plaça d'Espanya a la classificació per llocs del darrer campionat, la millor posició que ha aconseguit mai en el torneig, servirà de referència a l'equip espanyol per valorar el seu rendiment a la capital francesa.

El magnífic salt de Lamela dilluns a Castelló arribà en el millor moment per a l'equip, tan sols tres dies després que diversos dels seus integrants oferissin una pobra impressió a la reunió de Zuric. Les males notícies han deteriorat al llarg de l'any el cabdal de confiança aconseguit per l'atletisme espanyol en el seu gran any de glòria, en el qual es donà un bany de metalls: guanyà 11 medalles a l'Europeu de pista coberta i 15 en el torneig continental a l'aire lliure.

Allò més positiu -i la subsegüent suspensió cautelar d'Alberto García- s'enterbolí per la malaltia de Pentinel, la lesió de Fabián Roncero i l'apendicitis del seu company Pepe Ríos, que pensava competir a París en 5.000 i en 10.000. Per superar el balanç espanyol d'Edmonton bastarà aconseguir quatre medalles. Cap dels medallistes no està en el seu millor moment. Niurka Montalvo tingué un fill per abril i no és a l'equip; Marta Domínguez pareix lluny del seu millor estat de forma i García Brgado estava malalt per juny.

Hi ha esperances de medalla en atletes com Lamela, Estévez, Alozie, Aliuska López o Manuel Martínez. Al final també sempre queda la marxa, prova en què Espanya sempre ha fet un gran paper.