Tornen els herois de Birmingham

A l'aeroport de Barajas, on els atletes foren rebuts per amics, familiars i desenes de mitjans de comunicació, el medallista d'or en llançament de pes, Manuel Martínez, va assenyalar que «no ens ha sortit una actuació rodona, però el més important és que hi havia prop de deu persones amb possibilitats d'endur-se medalla i sis l'han aconseguida; els altres han quedat a les portes. Però per puntuació hem estat els quarts».

Després de comentar que l'atletisme espanyol viu una edat d'or, el campió lleonès indicà que «quan vaig realitzar el darrer llançament no sabia que guanyava, però sí que havia fet un dels millors llançaments de la meva vida». A més a més, afegí que «en pes ara mateix som deu o dotze llançadors amb un nivell molt semblant i ho demostra el fet que en les darreres finals tot es decideix per pocs centímetres, cosa que dóna emoció a la competició».

Alberto García, plata als 3.000 metres, assegurà que «a París se'ns tornarà a demanar molt, però crec que els espanyols sabem córrer molt amb pressió». El campió madrileny manifestà que en el proper mundial d'atletisme a l'aire lliure, que tindrà lloc a la capital francesa, «es poden aconseguir més medalles encara, perquè hi ha disciplines que no competeixen en pista coberta».

El mateix va dir la plata en 60 metres tanques Glory Alozie, que assolí la seva primera medalla en un mundial per a Espanya. Alozie manifestà que «abans del mundial no corria ràpid i no hi havia gaires esperances d'aconseguir medalla. Però hi hagué sort». Yago Lamela, plata en salt de llargada, es va mostrar una «mica decebut perquè l'or va estar molt a prop, només a un centímetre».