Espanya desafia Iugoslàvia i la història

La selecció espanyola ja ha acomplert l'objectiu que es fixà quan va pujar a l'avió rumb a Turquia. Ja és a semifinals, té el passaport per al proper Mundial d'Indianàpolis, i ara tot allò que véngui ja serà per afegitó. O, almenys, ho hauria de ser. Perquè aquesta generació dels júniors d'or no coneix la paraula conformisme, i la seva ambició els ha duit fins al punt més alt. Campions d'Europa i del Món júniors, i ara, a semifinals d'un Eurobàsquet en el qual, no ho oblidem, han quedat eliminats equips com Lituània, Itàlia, França o Grècia. El partit d'avui significa enfrontar-se amb el país amb més talent d'Europa. Djordjevic, Divac, Danilovic, Radmanovic... aquests grans noms NBA del bàsquet «plavi» no han acudit a Turquia.

Però els és igual. A Iugoslàvia els grans jugadors creixen davall les pedres. Liderats per l'estrella dels Sacramento Kings, Pedrag Stojakovic, el conjunt de Svetislav Pesic "que ja va fer campiona Alemanya el 1993" ha passat per l'Eurobàsquet a ritme d'humiliació diària. A la superioritat indiscutible d'Stojakovic se suma l'enorme classe de Dejan Bodiroga o del nou jugador del Tau, Dejan Tomasevic, o la força de Tarlac (Reial Madrid) o Drobnjak (Seattle). Tota una constel·lació d'estrelles que espanta.

Però la selecció espanyola no s'arronsa davant les exhibicions balcàniques. El conjunt d'Imbroda ha mostrat dues imatges ben diferents al llarg de l'Europeu: gran joc als tres primers partits, i dolent als dos darrers, però amb una característica comuna: lluita a mort en defensa i capacitat definitòria dels més joves en els minuts finals: Navarro, amb les seves «bombes» que sorprenen el món. I Gasol, amb rebots i taps decisius.