Svorada rep el colze i la victòria de Cipollini

Un gest amb el colze de «Il Bello» que tancà la trajectòria d'Svorada fou sancionat pels comissaris, els quals varen impedir que Cipollini igualàs la mítica xifra de 30 triomfs en el Giro, que ostenta el seu compatriota Constante Girardengo des de la prehistòria (primera i segona dècades de 1900) de la cursa.

Svorada va irrompre en els metres finals amb una força descomunal, avançà a Perdigero, Guido Trenti (Cantina Tollo), tercer i segon, respectivament, i es va llançar cap a la victòria. En el seu camí es va topar amb Cipollini, el qual, soprès per la seva potència, va tractar de tancar-li el pas amb el seu braç.

En canvi, «El Treno» del Saeco va funcionar amb metodologia suïssa. Es plantà a 200 metres amb dos homes que llançaren al seu líder, un als cent i la meta franca per apuntar-se una plusmarca històrica en el seu palmarès. Cipollini alçà els braços, encara que minuts després se'l desposseí d'un nou èxit a la «seva» prova, aquella per a la qual fou dubte fins a darrera hora per compartir el seu protagonisme amb «El Pirata» Marco Pantani.

De nou la pluja banyà els ciclistes en un altre dia que deixarà seqüeles en el futur de la seva salut. Una llarga escapada dels italians Andrea Ferrigato (Fassa Bortolo) i Paolo Valoti (Mobilvetta) desafià un perfil propici per a una nova arrribada en grup.

Ferrigato i Valoti compliren amb la quota de publicitat que guanyaren per a les seves marques abans que, 27 quilòmetres abans del final, foren neutralitzats pel gran grup. Scalea estrenà la seva arribada inèdita en el Giro amb polèmica, confirmà en un lideratge a un modest, Cristian Moreni (Liquigas), una jornada més i per només un sol segon respecte de Matteo Tosatto (Fassa Bortolo).