Passat, present i futur

Diego Tristán i Miquel Soler simbolitzen l'empatia entre desimboltura i experiència existent al Mallorca

Les darreres actuacions de Diego l'han pujat a la categoria d'estrella. | T. M.

David J.NadalPalma07/12/99 0:00

Diego Tristán ajunta desimboltura, qualitat, imaginació i gols. Miquel Soler suma experiència, professionalitat, qualitat i il·lusió. El primer només du dotze partits en Primera Divisió, el segon complí diumenge passat a Mendizorroza 400 partits en la màxima categoria del futbol espanyol. El sevillà té 23 anys, el català, 34.

Aquests dos jugadors podrien simbolitzar perfectament l'estat actual del Reial Mallorca. L'equip de Fernando Vázquez és un cúmul de qualitat i experiència, d'imaginació i ordre. El tècnic gallec ha sabut compaginar la veterania d'homes com Miquel Àngel Nadal, Engonga o Miquel Soler, amb el futbol de jugadors com Stankovic o Diego.

El Mallorca és un conjunt ple de saviesa futbolística, de minuts en el terreny de joc, de solidesa, d'humilitat i de ganes. Unes característiques que aporten homes com Miquel Soler. Però també és un equip ple d'il·lusió, de futbol, de classe, d'imaginació i de qualitat. Unes característiques que aporten homes com Tristán.

Aquest pot ser el gran secret d'un equip que no perd des de fa sis partits. Saber equilibrar conceptes com experiència i il·lusió, i desimboltura amb juventut, no sempre és fàcil. Soler i Diego ho han aconseguit, i Vázquez ho ha sabut veure. «Si no tingués il·lusió no jugaria al futbol. Ha estat important complir 400 partits jugats, però ara no em planteig arribar als 500, només pens en el partit contra l'Ajax», va dir ahir Soler.

La seva situació és paradoxal, però tots dos són igual d'imprescindibles per Vázquez. Aporten diferents coses, però igualment necessàries. Cap dels dos té un substitut de garanties dins l'equip, són titulars indiscutibles i han fet del seu lloc dins l'equip una propiedat privada.