algo de nubes
  • Màx:
  • Mín:

Veganisme, la dieta amb consciència

Quan eres petita, almenys a ca meva, menjaves el que et posaven al plat, i si no ho volies et quedaves sense menjar res, tant si era a l'hora de dinar o sopar. Fins i tot, si era al migdia; llavors les escoles públiques tenien l'horari xapat, tornaves a l'escola amb la panxa buida i desitjant que la teva mare no complís la seva amenaça de deixar-te el plat per berenar. O només deixaves en el plat el que no t'agradava, això sí amb mil retrets.

Quan eres petita, menjaves el que et donaven a ca teva i no es sentia a parlar de dietes ni de la protecció animal ni del canvi climàtic... Amb els anys t'assabentaves de coses que no sabies o ignoraves o amb les que no pensaves. Més enllà que no t'agradin per qualsevol motiu: gust, consistència, sabor, rebuig, etc; vas deixant de menjar aliments per la seva procedència, característiques o elaboració.

En el meu cas, record que de jove no volia menjar aliments que, de nina sí que menjava sense qüestionar-ne la natura dels mateixos, com per exemple el frit mallorquí o els caragols. N'hi havia d'altres que mai m'havien agradat com el mè, els productes elaborats amb carn picada... El meu any d'au-pair a Anglaterra, amb només devuit anys, va condicionar molt les meves preferències i tendències cap a una alimentació més saludable i conscient, i encara més, quan, anys després, vaig començar a tenir problemes estomacals a causa dels meus trets de personalitat.

Si a la consciència d'una alimentació beneficiosa per a la teva salut i per al teu cos li afegeixes la consciència dels drets a la vida de la resta d'espècies animals, les conseqüències que per al medi ambient comporta la indústria ramadera, el maltractament animal... Et planteges introduir canvis en la teva manera d'alimentar-te, normalment es comença per moderar el consum de carn, per decantar-se pel peix en lloc de la carn, i d'aquesta optar per les carns blanques i no les vermelles. Són les recomanacions de la dieta mediterrània, a més del l'augment de les verdures, fruites, cereals integrals, i llegums.

Una passa més enllà de la moderació de la carn, és deixar de menjar-la, mantenint el peix, els ous i els derivats de la llet, i adoptar una dieta ovolactovegetariana, encara amb diverses possibilitats de poder triar plats en les cartes dels restaurants convencionals. Les persones que arriben a rebutjar menjar qualsevol aliment d'origen animal ho tenen molt complicat a l'hora de quedar amb altres persones per compartir un àpat. Però el que realment els importa és assolir un estil d'alimentar-se el més saludable possible, respectant tota vida animal i la sostenibilitat del planeta.

Fa gairebé mig any que duc una dieta vegana, feia vuit anys que vaig deixar de menjar l'escassa carn que encara menjava, i anys després vaig deixar de prendre llet i optar per les begudes vegetals, a poc a poc vaig reduir la ingesta d'altres aliments, com el peix o el formatge, fins que un dia per gust, però sobretot per consciència, vaig decidir a partir d'ara s"han acabat els pa amb oli de calamars o de seitons o amb formatge, la paella de marisc, la truita de patates, els gelats, etc. Sense que em suposi cap sacrifici ni patiment, tot el contrari gaudeix del que menj amb la satisfacció de no fer-ho a costa de l'explotació ni del sofriment de cap animal. Però he de reconèixer que tampoc no puc compartir un menjar ni tan sols amb una altra persona vegana, sinó la faig jo, per la meva intolerància a les espècies.

Com anècdota i com a mostra de gratitud, acabaré l'article amb un fet recent. Fa uns dies aprofitant que era a Can Alcover, carrer de Sant Alonso, 24, a Palma, un migdia, vaig demanar a en Joan, un pa amb oli, només amb tomàtiga. Ell, que és un encant de persona, molt atent i amable, va mirar tot el que tenia que no fos ni dugués carn, embotit, peix, ou, o llet. Jo, que esperava dues llesques de pa amb tomàtiga i unes olives, vaig quedar gratament sorpresa amb aquell plat, el que il·lustra aquest text, ben colorit, complet, gustós i sa, amb raïm, maduixes, pebre vermell, fonoll marí, all tendre i olives, a més del pa amb oli. Sincerament, no és necessari la mort o les lamentables condicions de vida dels animals destinats al consum humà per satisfer l'alimentació humana quan es pot menjar aliments saludables, respectuosos i mengívols.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Begoña, fa 8 mesos
Bravo por ti.Me ha encantado tu historia,que es la de muchas personas veganas.Ahora a esperar críticas sin sentido,ni conocimiento . Ojalá seas vegana para siempre y conciencias a muchas personas que para alimentarse bien,no tiene que haber muerte,ni sufrimiento
Valoració:0menosmas
Per Per ser vegà, primer s'han de preparar, fa 9 mesos
Per ser vegà s'ha de saber combinar els aliments i saber el valor nutricional de cada un, perque fer-ho malament pot suposar caure en una desnutrició severa.
Possiblement, ben feta sigui una dieta més saludable que la dieta omnívora, però no val tot i s'ha de començar poc a poc.
Hem de tenir en compte que no és el mateix set vegetarià que vegà, que no se pot menjar ni ous, ni formatge, ni mantega, ni mel, ni dur roba de llana, de seda, ni molt manco prendes ni complements de pell d'animal.
És un acte d'amor cap als animals, però és molt complicat i tots els productes que se necessiten, no se troben a la majoria d'establiments alimentaris. I aquesta dieta surt bastant més cara que la dieta convencional.

Valoració:-1menosmas
Per Joan, fa 9 mesos
Ummmm...i un simple pa amb tomàtiga amb un all fregat!
Valoració:1menosmas
Per dubtes, fa 10 mesos
Tú, M.T., como tantos que conozco has caído en el extremismo más radical. No serás la primera, por los motivos que sean, que lo dejes. Además, dudo que la dieta que sigues sea totalmente completa, pues con el vegetarianismo no se consigue todo lo que el cuerpo demanda.
Y que quede muy claro que muchas de las cosas que cuentas merecen mi aprobación. En casa, por ejemplo, jamás entran caracoles, frit de porc, callos, higado ni tantas y tantas cosas que son totalmente innecesarias, pues tenemos muy claro lo que es comer y otra muy distinta, alimentarse.
El plato que presentas es impresentable (valga la redundancia), ya que se mezclan frutas con vegetales. Un crimen de lesa humanidad. Y ya puestos, no sabemos los ingredientes del pan ni si el aceite era de 0,4 o de 1 grado. Etc. etc. Si eres tan purista, deberías saberlo.
Hablas de bebidas "vegetales". ¿Sabes exactamente de qué están hechas?. Servidor de estas cosas no bebe. Claro que me pueden engañar con otros productos. Por eso vengo diciendo que vegetariano puro, no se puede ser.
Se ve que tú, de compatibilidad de los alimentos no tienes ni idea.
Pero, ya se sabe. Cada uno come lo que quiere o.... puede.
Valoració:-9menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente