algo de nubes
  • Màx: 30°
  • Mín: 24°
30°

Cap emergència (climàtica) sense resposta!

El planeta que habitam ha arribat a un punt de saturació al qual cal posar remei. És evident que ens trobam en una situació d'emergència climàtica i les Balears no poden suportar el model econòmic actual, basat en el monocultiu turístic; aquest, «ens situa en una situació de vulnerabilitat extrema», explica la portaveu del GOB, Margalida Ramis.
Situacions com la pandèmia de la Covid-19, un volcà en erupció o el desproveïment de recursos, desemboquen en crisis socials i econòmiques, i desafecció. La societat no pot ni vol quedar de mans plegades, les reivindicacions en contra de l'ampliació de l'aeroport en són una mostra. La mobilització social, històricament, ha aconseguit evitar conseqüències posteriors. Segons l'historiador Gabriel Mayol, existeixen «dos moments que varen marcar la història de les mobilitzacions de caire ecologista».

Per una banda, les conegudes mobilitzacions en defensa del Trenc i la Dragonera, durant els anys 70 i 80. El moviment ecologista, tot i que «era una novetat i no se sabia quina seria la força que tendria», «va aconseguir èxits com és la protecció dels dos espais», explica Mayol. Per l'altra, «la darrera gran mobilització», dia 18 de març del 2007. Durant la legislatura del 2003-2007, amb el Partit Popular a la presidència, es va viure un «període d'efervescència» que «va aconseguir treure unes 70.000 persones just abans d'unes eleccions al parlament, posar sobre el focus la qüestió de l'impacte territorial d'una sèrie d'infraestructures i contribuir en el tomb electoral del moment», recalca.

En ambdós casos, doncs, la mobilització civil va assolir fites amb un impacte rellevant sobre l'arxipèlag. «La mobilització civil en una societat democràtica és una eina política de primer ordre, és una eina útil», també destaca Mayol. Aquesta, depèn de «la capacitat que té per generar recursos» i la «de crear una cultura, una identitat». «És un element cohesionador», el qual «aconsegueix aglutinar un gruix important de població, si no bé polititzada, si sensibilitzada cap a un objectiu comú», afegeix.

«La manifestació és el gran aparador del moviment ecologista», explica l’historiador; però per aconseguir els objectius d’aquest es pot fer tant «pressió al carrer i als mitjans de comunicació o pressió política a través de les institucions». Per això, també és important que existeixi un grup més reduït que organitzi i impulsi la gent a sortir als carrers, i s’encarregui dels tràmits més burocràtics. En aquest cas, Gabriel Mayol destaca la capacitat del GOB «de trobar la via d'actuació que doni uns fruits més immediats».

'Avui per demà'

Actualment hi ha sobre la taula una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) presentada pel Grup Balear d'Ornitologia i Defensa de la Naturalesa (GOB) amb el lema 'Avui per demà', la qual pretén garantir el benestar de les generacions presents i futures, enfocada a la transició ecosocial. «La força d'aquesta proposta legislativa és que sigui una iniciativa legislativa popular», explica la portaveu. «Ens hem fet dependents de l'exterior en un món global que ara mateix està en joc i en un context insular en el qual, evidentment, les capacitats de connexió seran cada vegada més cares, més complexes i més afectades pels factors externs», afegeix.

Per tant, a aquesta crisi ecològica de grans dimensions «s'hi sumaran altres crisis i altres conflictes geopolítics i socials, i necessitam una societat que sigui forta, cohesionada, al màxim de resilient». Com dèiem, «estam davant un canvi de les regles del joc a escala global, sobretot des de la perspectiva ecològica, que condicionaran el futur que hem de viure», destaca Ramis.

Per a fer front a tot això, com explica Mayol, també és necessari actuar en l'àmbit polític i legislatiu, però «ara mateix, totes les polítiques són molt curtterministes i estan molt enfocades a la recuperació econòmica», ha dit Ramis. Per això, la ILP, «a partir d'uns informes i uns indicadors fixats a través de la Llei del benestar de les generacions futures», vol garantir que aquests conflictes no es vegin compromesos «per les accions polítiques» d’avui; sinó, que aquestes garanteixin les «qüestions essencials en el marc d'aquest futur incert que ens espera», conclou.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.