La realitat s'ha convertit en una pàgina més del mostreig de les representacions, sense més autenticitat que el desig o el rebuig, ni més valor que el significat que donem al buit que mostra.

Per a una part, allò important de la societat és veure's reflectida a la foto del catàleg, no importa tant com apareguin ni el sentit de com es dóna la seva aparició, la qual cosa és raonable quant al llarg del temps han romàs fora de la visibilitat que ara permeten les circumstàncies i els mitjans socials, però no és suficient.

I no ho és perquè els mateixos elements que han portat a invisibilitzar determinats grups de la societat continuen en mans dels qui ho han fet, perquè són ells els propietaris del mostreig exhibidor. Quan ara veiem un canvi i la inclusió de noves persones amb les seves identitats i circumstàncies, comprovem que no obeeix a una nova manera d'entendre la realitat, sinó a la necessitat d'evitar que es produeixi un conflicte que afecti el propi mostratge i a la manera d'organitzar-nos en societat a partir de la seva normalitat cultural, que és la que decideix qui apareix o no i com ho fa.

El model androcèntric ha fet de la pluralitat i la diversitat un catàleg ple de persones i elements per a mostrar-se a si mateix en el que no és. Res de nou, d'altra banda, és el que ha fet històricament en mostrar la seva idea d'home en els diferents contexts on es desenvolupa, la seva idea de dona en els escenaris reservats per a elles o el seu concepte de família en les pautes que la caracteritzen, marcs que han anat canviant i adaptant-se a les diferents circumstàncies i exigències produïdes des de la pròpia societat, però sense renunciar en cap moment a les idees i valors que defineixen el seu model.

El problema més transcendent no és que manipulin i enganin amb la seva estratègia, sinó que l'acceptem com a vàlid i que ens quedem en les formes sense entrar en el fons.

En l'estratègia androcèntrica les persones que són presentades en la seva diversitat no apareixen per ser com són, sinó per no ser com la majoria i amb freqüència ho fan reproduint els estereotips que prèviament els han assignat, per així canviar el catàleg sense que canviï la realitat.

No hi ha dubte que la visibilitat i la visualització de les persones que han estat ocultades sota la crítica social és essencial, però no podem caure en el parany dels qui utilitzen l'adaptació com a mecanisme de supervivència social i rebutgen l'evolució i la transformació.

He vist com s'han criticat bons llibres d’ Igualtat per la seva portada sense atendre la qualitat del seu contingut i també he estat testimoni de crítiques generals a conferències per algunes expressions utilitzades de manera puntual, sense destacar totes les aportacions interessants que es varen fer en elles. I per descomptat que les crítiques estaven justificades, però no com l'essència del llibre o de la xerrada en particular, sinó com una qüestió menor dins d'elles.

En canvi, en altres ocasions veig com determinats missatges que reprodueixen els mandats androcèntrics juguen a la perfecció amb totes les claus del moment per a evitar el seu qüestionament, però sense renunciar al contingut masclista i no aixequen les mateixes crítiques.

Un exemple el tenim en la publicitat amb les dones denominades 'curvys' que apareixen per a trencar amb la imatge estereotipada del cos de les dones. Ho fan sota les mateixes claus i jugant amb la seva reificació i la imatge sexy de les dones com a forma de reconeixement. La situació és tan forçada i artificial que no té una representació similar en el costat masculí i els homes d’una certa edat no solen protagonitzar tanta publicitat ni solen presentar-los com una referència sexy o atractiva de la masculinitat.

Per a començar, els homes no són 'curvys' sinó que se'ls sol dir 'homes plus', una denominació que, encara que provengui de 'plus size', al final, llança el missatge que un home farcit és 'plus', és a dir, més, mentre que una dona farcida és curvy, és a dir, sexy o 'grassa'.

D'altra banda, la diferència entre la imatge d'un 'home plus' dels que es veuen a la publicitat i alguns homes de gimnàs hipermusculats és mínima, passant l'un per l'altre perfectament, al mateix temps que el missatge que gira al voltant de la valoració dels dos és que es tracta d''homes forts'. Per la seva part, una dona 'curvy' marca distància respecte les no considerades com a tals i trasllada la idea que una està dins dels cànons androcèntrics, mentre que l'altra està 'grassa'. L'element que integra les dues dones és la reificació del seu cos ('curvy' o no), mentre que als homes ('plus' o no), és la seva força.

Potser per això la majoria dels 'homes plus' anuncia productes per a la barba i 'roba exterior', mentre que la majoria de les 'dones curvys' anuncia cremes per al cos i 'roba interior'.

El masclisme és adaptatiu, no hem de caure en els seus paranys.

Allò acceptable sempre és una passa en la transformació cap a allò just, no una manera de gestionar la injustícia.