Ens varen advertir que el sexe ens pot fer mal o posar-nos malalts; ningú ens va dir que el sexe ens pot curar. En acaronar un cos nuu, estam acariciant ferides que no veim. Ferides per situacions de violència o desamor, complexos amb el cos propi, inseguretats, tristeses, silencies, pors. Podem creure'ns que som la generació a la qual va deixar de doldre-li l'amor, o que hem superat les estructures d'allò que anomenam amor romàntic. Podem fondre'ns en una gran orgia per demostrar que hem dominat el sexe i la sexualitat. Però mentre no puguem posar-hi tot allò que som, amb sinceritat i entrega, estarem experimentant les superfícies del plaer.
En les trobades sexuals casuals, hem de mostrar-nos virils, coneixedors, experimentats. El qui mostra amor perd; el qui és afectuós i sensible està traint una idea de sexualitat que ha de ser frívola perquè l'altra persona no interpreti que sentim afecte. El qui mostra amor traeix res d'implícit? Aquesta és la sexualitat lliure que estam construint?
Existeix entre les parelles monògames un tabú al voltant de parlar de parelles sexuals anteriors. En aquest silenci, hi queden mudes les experiències de dolor que encara ens habiten.
Quan acaronam amb presència, amb compassió i respecte, potser estam ajudant que una altra persona guareixi alguna cosa que tenia entravessada. També podem trobar-nos amb una persona que ens tracti així i cremi tots els nostres llibres sobre la sexualitat apresa. Acarona aquesta persona com si estiguessis acaronant totes les persones a les quals potser vares fer mal en el passat. No serveix de res donar-se cops de fuet de la culpa si avui no feim res per millorar aquest món mesquí. És el cos del teu vincle actual al territori per ser millor d'allò que vares ser. És el camp d'acció per posar-hi el teu millor intent, fer que amb les teves mans que una porció de la humanitat ferida es guareixi, deixar-te guarir.
En comptes de demanar com vars estar, si li va agradar o si va tenir un orgasme, demanem-li: Com t'has sentit? Contem com ens hem sentit. Donem espai per no dur-nos-en ferides silencioses, per demanar perdó, per rebre'l, per aprendre, per abraçar en acomiadar-vos.
No es pot separar la sexualitat de l'ésser humà íntegre que som. Podem jugar a fer-ho, podem jugar a ser cossos que simplement es freguen, genitals que s'encasten per arribar a un orgasme breu, però no podem llençar les nostres sensibilitats amb la nostra roba. Que allò que és modern no es transformi en frívol; la sexualitat pot sanar-nos com a persones i com a societat.
Taller virtual 'Sexualitat masculina. Del porno a l'autoconeixement. ABC del multiorgasme' per a homes. https://www.facebook.com/pablomas
