La delegació de l'Obra Cultural Balear d'Alcúdia, juntament amb la Fundació Biblioteca d'Alcúdia Can Torró, organitzaren el passat diumege 'Pau, Justícia i Germania. Pac qui deu' a Can Torró.

Amb èxit d'assistència, l'acte en el marc de la commemoració dels 500 anys de les Germanies, va consistir en una taula rodona amb la historiadora Margalida Bernat, l'escriptor Bartomeu Mestre i l'historiador Antoni Mas.

«No es tracta ara de denigrar els mascarats i enaltir els agermanats sinó d'intentar col·locar cada un a la seva justa mesura. Les Germanies no varen ser un fet aïllat, tot Europa estava convulsa per diversitat de motius: econòmics, socials, religiosos... La conflictivitat social a Mallorca pels temes econòmics, de distribució d'impostos, de control del poder... no són una característica exclusiva d'aquest començament del segle XVI. Els enfrontaments nasqueren pràcticament a l'endemà de la conquesta d'en Jaume I i s'anaren arrossegant. Els agermanats varen recollir tota aquesta herència de reivindicació del malcontent i li varen donar una forma més contundent que no havien donar els aixecaments anteriors», va explicar Margalida Bernat.

Per la seva banda, Antoni Mas va apuntar que «es té la sensació, una vegada se cerca a la documentació, que hi ha una part, com era habitual a l'època, que va ser feta desaparèixer o que almanco no se'n va voler deixar memòria. Seria interessant saber si a qualque arxiu encara se conserven referències a aquells agermanats alcudiencs perquè n'Eulàlia Duran, la gran estudiosa de les Germanies, diu, respecte a Alcúdia, que la finalitat tan promulgada hagué però ha de ser provada. L'existència de nuclis agermanats a Alcúdia sembla que fou innegable però foren dominats per les autoritats municipals».

Bartomeu Mestre va aprofitar la seva intervenció per a destacar que «som aquí per a fer memòria de la dignitat. Crec que és l'objectiu primer que vàrem adoptar quan vàrem constituir la comissió cívica per a commemorar els 500 anys de la Germania a Mallorca. Aquesta comissió, el primer que va fer, va ser una crida pública orientada sobretot als municipis. Es va enviar una carta als ajuntaments instant a aqueixes mocions d'adhesió a la Germania i a realitzar actes per a fer memòria».

Podeu veure tot l'acte aquí:

Podeu trobar més informació sobre la commemoració dels 500 anys de les Germanies i els actes al web germanies500.cat.