L'Ateneu Pere Mascaró celebra el seu cinquè aniversari, amb aquest motiu dBalears entrevista el seu President, Miquel Rosselló.

L’Ateneu celebra el seu 5è Aniversari. Com presentaríeu el què és l’Ateneu?

L’Ateneu sorgeix com a necessitat de tenir un espai per al debat de les idees transformadores d’esquerres, ecologistes i sobiranistes. També com homenatge a Pere Mascaró, un ciutadellenc arrelat a Mallorca, home d’esquerres, honest, compromès i de gran vocació unitària, que morí massa jove i que deixà un gran llegat de feina. Volíem continuar amb l’esperit i la ampliació de la seva tasca.

Quin és el balanç d’aquests cinc anys?

Hem realitzat una gran quantitat de col·loquis i tertúlies de debat, organitzat jornades d’estudi, actes sobre memòria històrica, editat publicacions i estudis diversos,  hem promogut grups específics de reflexió sobre economia i sobre el model sindical, hem signat un conveni de col·laboració amb la UIB... També com que pensam que la teoria ha d’anar acompanyada sempre de la pràctica, participam en diverses entitats i plataformes cíviques, com l’Associació Mercat Social de les Illes Balears, FIARE-Banca Ètica, Xarxa estatal de la Renda Bàsica, plataforma contra el TTIP, comissió del Tricentenari, la comissió de preparació del 31 de desembre...

I la revista L’Altra Mirada...

En efecte. Ja estam en el número 43 de la revista digital, que surt cada mes, excepte el mes d’agost. És un gran esforç  on hi participen molts de col·laboradors i amics, que de forma voluntària, fan el miracle de la seva sortida. La publicam conjuntament l’Ateneu i la Fundació Emili Darder.

Pensau que sou útils o de qualque manera influents?

La veritat és que sí. En el debat de les idees no esperes resultats a curt termini. Ni cerques grans impactes mediàtics. El que saps és que si tu no tens vocació d’influir, t’influeixen els altres. L’esquerra no pot renunciar a la seva vocació de generar idees i projectes per a poder fer una millor societat. És una feina  on la constància ha de ser una norma, la rigorositat una exigència i l’esforç intel·lectual una constant. Cada petita acció ha d’estar ben meditada, i cada passa ben mesurada. Sense caure en la mentida, ni en la demagògia. Quan sumes tots aquests aspectes, arribes a tenir una trajectòria, i aquesta és la que permet que et valorin i que notis si tens un cert reconeixement extern. N’estam contents del recorregut efectuat fins ara, però mai autocomplaents.

Han passat cinc anys i ja pensau amb els propers quatre que vénen, què plantejau en el Pla estratègic que heu aprovat recentment?

En primer lloc seguir amb les dinàmiques de feina obertes. Després, el més immediat que volem prioritzar, és la confluència estratègica i de treball pràctic amb la Fundació Emili Darder, reforçar i consolidar els grups específics d’estudi i d’elaboració i planificar una feina específica de formació, molt oberta per al conjunt de la ciutadania.

Com a temes específics dels grups de feina, pensam que el debat sobre el model econòmic a les Illes, els nous reptes del sindicalisme de classe al segle XXI i a les Illes, la història de Mallorca i la recuperació de la memòria històrica, els reptes del mallorquinisme polític en el segle XXI i la promoció de mitjans de comunicació en català i amb vocació de país, poden ser espais de reflexió i elaboració estratègica. Volem convidar a participar a tothom que tengui inquietuds sobre aquestes qüestions.

Una Fundació participativa? No és un oximoron?

La forma jurídica de la Fundació és un tema instrumental per a poder desenvolupar millor la nostra tasca. De sempre tenim un seguit de col·laboradors que ens ajuden amb treball voluntari o aportacions econòmiques. La fórmula de Fundació els permet tenir uns petits avantatges fiscals quan fan les seves donacions econòmiques. Tots els nostres programes de feina i plans de treball s’aproven en assemblees obertes a amics i col·laboradors. Intentam donar la màxima informació i transparència possible des de la nostra web.

Us plantejau fer feina en xarxa?

Sempre ho tenim present. Com a pensadors de l’esquerra, no se'ns ocorre la patent intel·lectual com a metodologia de feina. El que puguem aportar ho posam a disposició de la resta d’entitats i de la societat, i el que aprenem també ens ve d’altres entitats i de la societat. Però fer feina en xarxa és qualque cosa més. És pensar i treballar de manera comuna i amb simbiosi. Compartir informació i repartir esforços.

Acceptar la crítica i exercir l'autocrítica, des de la igualtat i el respecte. Aprendre a generar i treballar consensos. Per això la feina com Ateneu a les plataformes i entitats ens és del tot necessària, a la vegada que també contribuïm al seu desenvolupament.

Som una peculiar espècie de l’esquerra, que necessita l’entorn d’una àmplia biodiversitat política i cultural per a poder desenvolupar-se. El treball en xarxa és la manera d’aconseguir els nutrients per a la nostra existència.

Doncs que tingueu molta sort en la vostra feina!  

Moltes gràcies. I també a vosaltres amb el gran esforç de projecte col·lectiu que estau impulsant.