cielo claro
  • Màx: 33°
  • Mín: 26°
27°

Vuit anys després, arriben les respostes: el PP disposava de doblers negres per pagar les campanyes electorals

Fernando Areal, extresorer del PP a les Balears i cunyat de l'expresident del Govern Jaume Matas, es va declarar culpable d'un delicte electoral en haver pagat fins a 71.958 euros «en negre» a l'agència de publicitat Nimbus per organitzar part de la campanya electoral del partit de l'any 2007. El fet que pagàs amb doblers no declarats és greu, sobretot, pel fet que el PP ja havia arribat al màxim legal establert per a les despeses electorals...

Fa vuit anys l'articulista Tomeu Martí va publicar una sèrie d'articles titulats 'D'on surt tanta tela?'; 'Volem saber...'; 'Com es finança el PP?'; 'Ho torn a demanar: com es finança el PP?'; on ja denunciava aquests fets. Aquests articles també foren publicats al seu llibre Estava Escrit. Avui els recuperam

D’on surt tanta tela? (11 /5 /2007)

Aquesta és la pregunta que es fan aquests dies els ciutadans que es fan preguntes. D’on surt tanta tela?

L’acudit a la darrera plana d’Ultima Hora d’ahir era ben il·lustratiu. Hi ha publicitat del PP fins a la sopa. Estic convençut que un dia d’aquests em sortirà un llapis del PP de dins la sopa del menú.

D’on surt tanta tela? El Partit Popular ha fet una precampanya i ens amenaça amb una campanya intenssissima i omnipresent.

Primer va ser la que abans de dia 4 de maig em semblava una bona idea: el poming. O sia, anar penjant als poms de les portes de les cases de Palma i la resta de municipis, una propaganda amb forma de llapis per un costat i de ganxo per l’altre. Però és clar, dia 4 de maig, el dia abans de la gran i exitosa Diada per la Llengua i l’Autogovern, véngueren a les oficines de l’OCB dues persones que deien pertànyer al departament de medi ambient de l’empresa municipal EMAYA i m’informaren que repartir fulls publicitaris per Palma és il·legal. Bé, ells parlaven dels fulls editats per l’OCB i no dels presentats en roda de premsa pel conseller –ves per on- de Medi Ambient. Però com que la normativa deu ser per tothom igual, la conclusió que n’hem d’extreure és que el departament de Medi Ambient d’una empresa municipal de Palma considera que el Conseller de Medi Ambient va anunciar davant la premsa que la campanya del PP infringiria el reglament de, com a mínim, l’Ajuntament de Palma.

Més coses que un reglament municipal deu infringir el sistema d’accés als telèfons mòbils de qualsevol persona que passi per la plaça Espanya amb el bluetooth activat...

Però la pregunta més pertinent és d’on surt tanta tela? N’hi ha per tot. A l’habitual i gegantesca tela de la cantonada Avingudes – general Riera, n’heu d’afegir tres teles a la plaça d’Espanya, una a la rotonda de la carretera de Manacor, una altra a Inca... a tres quilos cada una, tu. Molta tela, no?

Cada una de les immenses teles en que alguns candidats del PP, acompanyats d’un dibuix no animat, ens somriuen, valen, només de fabricació amb voltant de 18.000 euros. Exhibir-les durant un mes no sé que pot arribar a costar. A veure si resultarà cert que el senyor Matas és un mag de les finances. A veure si no només fa virgueries amb els seus comptes personals i també dóna una mà, a les hores lliures, al gerent del partit, cunyat seu, per cert.

D’on surt tanta tela per poder penjar tanta tela? Es pot interrogar un ciutadà qualsevol de qualsevol banda de les Illes Balears a qui ningú li vengui euros a quatre cèntims.

Seria bo que qualcú formulàs la pregunta i seria també interessant conèixer la resposta. Fins ara el PP balear s’ha fet el gallec i ha contestat les preguntes amb preguntes, però aquesta és una qüestió fonamental i de vital importància. D’on surten els doblers per finançar una campanya publicitària tan omnipresent i tan aclaparadora com la que està fent el Partit Popular de les Balears.

D’on surten els doblers de tants diaris gratuïts al servei del PP?, d’on surten les misses de tanta propaganda als opis i tanques? D’on surten les peles per pagar tant anunci? D’on surten els doblers per pagar els apoderats i interventors que cobren 80 euros per hom per treballar durant el dia de les eleccions?

Pel bé de la democràcia els ciutadans i ciutadanes de les Illes Balears, hauríem de saber d’on surt la doblerada que té com a objectiu convèncer els 8.000 electors indecisos que, probablement acabaran per decidir les eleccions del 27 de maig.

Volem saber...

Fa quinze dies parlàvem de “canvi de règim”. La diferència entre un canvi de Govern propi de l’alternança democràtica i un canvi de règim és que en el segon cas cal aixecar les estores i obrir les finestres perquè hi entri aire fresc.

Un servidor s’estima més no fer-se gaires il·lusions ni fabricar-se gaires expectatives respecte a la gestió dels nous governants. S’estima més mantenir-se vigilant i replegar petites alegries (la recuperació dels premis Ciutat de Palma en la seva versió democràtica, és a dir en la llengua pròpia de la ciutat de Palma i sense imposicions de règims autoritaris sigui el de Franco o el de Matas, n’és una d’aquestes), a l’espera de les decepcions. Que també arribaran.

Matas, Estaras, Cirer i companyia plantejaren una campanya electoral tal i com havien governat: o tot o res. Democràticament han quedat fora res, i ara no valen les llàgrimes de cocodril en forma de proposta perquè governi la llista més votada, (quan tothom sap que del que es tracta és que governi la llista menys odiada). Ni tampoc esgrimir el 47% de l’electorat. Quan un intenta un salt mortal no serveix de res quedar-se a pocs centímetres d’aconseguir-lo.

Efectivament la pràctica governamental del PP ha resultat extremadament sectària. Tot per als nostres, res per als altres.

Ara cal que els nous governants progressistes i nacionalistes es posin a governar, de manera democràtica, sense partidismes, ni sectarismes. Que governin per a tothom.

Però això no lleva que molts ciutadans, entre els quals m’hi podeu comptar, volem saber totes les mangarrufes i pràctiques antidemocràtiques que s’han fet aquests darrers quatre anys.

Hi ha massa preguntes que queden a l’aire i que són importants per al futur de la nostra democràcia. Cal que els governants progressistes i nacionalistes expliquin tot allò que puguin esbrinar sobre les pràctiques sectàries i antipluralistes del Govern Matas.

El primer que cal aclarir és aquesta tocata i fuga protagonitzada per Jaume Matas a què respon exactament i quants doblers i quants anys ens costarà als ciutadans de les Balears la seva gestió.

Els ciutadans de les Illes Balears tenim dret a saber:

- Quina milionada d’euros públics ens ha costat la potenciació de la imatge de Jaume Matas i la crispació política de la qual s’alimentava políticament?

- Que s’ha gastat el Govern en afavorir el desembarc d’empreses de fora amb l’únic objectiu de completar la neocolonització econòmica de les Balears?

- Quants doblers ens ha costat als illencs mantenir els negocis ruïnosos de l’hoteler Gabriel Barceló, instigador de l’atac a la cultura de les Balears a través del mitjà de comunicació del qual n’és president “honorífic”.

- Quants de doblers i recursos públics s’han abocat a potenciar el diari responsable de la crispació política i que s’ha dedicat a perseguir gent honrada i a tapar casos com el de corrupció urbanística a Andratx?

- Quants de doblers públics han rebut grupúsculs parafeixistes contraris a l’estatut de les Illes Balears com el Circulo Balear o els diferents xiringuitos del subvencionat professional Pérez Argüelles.

- Quins negocis tenen en comú Vicenç Grande i el gerent del PP i de la Fundació Antoni Maura (i cunyat de Jaume Matas) Fernando Areal?

- Quants doblers han cobrat els periodistes del règim per defensar les indefensables pràctiques de Matas i els seus?

- Què ens ha costat als ciutadans de les Illes Balears tota la cort de mitjans de comunicació que s’han dedicat de manera absolutament sectària a lloar la figura de Matas i a insultar, manipular i difamar els dissidents del règim (des dels públics com IB3, fins a la mala fi de gratuïts i digitals que han xuclat de la mamella pública).

Hi ha moltes més preguntes, però hi haurà temps de formular-les...

Només demanam que els governants facin allò que proposava Rosa Estaràs i el seu aire fresc.

I el PP, com es finança? (16 /11/2007)

Vet aquí que l’interès del senyor Francesc Fiol pel finançament de l’Obra Cultural Balear i les seves paraules al Parlament sobre aquesta qüestió continuen inspirant reflexions i interrogants a aquest humil servidor de vostès.

Passarem per damunt del curiós concepte de la gestió de doblers públics que demostra Fiol amb la seva pregunta. Resulta que l’exconseller d’Educació i Cultura (ironia no n’hi faltava a Matas) parteix de la base que si un polític decideix donar uns doblers públics a una associació és perquè aquesta actuï segons els interessos del partit d’aquell polític. Sí, ja ho sabem que vostès funcionaven així. Bé, ho sabem perquè a part de tenir ulls a la cara, el propi director general de Política Lingüística depenent de la conselleria que el senyor Fiol dirigia i que nom Miquel Melià Caules, ho va dir als mitjans de comunicació.

Però no, les coses, en general, en democràcia, no van així. I a més a més el senyor Fiol i el seu subordinat amic Melià Caules saben de primera mà que no és la manera d’actuar de l’OCB. Supòs que si actuassim així seriem més amics del senyor Fiol, però crec que qui més qui manco pot entendre que entre l’amistat senyor Fiol i l’honestedat, preferim la segona.

I precisament per això no volem aparcar el tema. En volem parlar tot el que faci falta. Qui estigui interessat en conèixer el finançament de l’OCB té a la seva disposició un full (que s’envia a tots els socis, entre els quals també hi ha gent vota el Partit Popular) amb la memòria econòmica anual.

Però el cert és que l’interès del senyor Fiol per les (modestes) finances de l’OCB m’ha retrotransportat a un interès per un altre finançament, que com a ciutadà i com a demòcrata em preocupa intensament. Aquesta qüestió no és altra que el finançament dels partits polítics i en especial el finançament del Partit Popular.

Qui escriu aquestes paraules mesurades i madurades ha expressat alguns dels seus interrogants en altres ocasions. I de manera molt especial, ja va expressar per escrit en un article publicat en aquesta mateixa casa, la seva curiositat perplexa davant el desplegament propagandístic del Partit Popular en la precampanya i la campanya electoral de les darreres eleccions autonòmiques i municipals. Recordem-ho. El PP va fer una campanya amb tots els suports publicitaris possibles, abassegadora, aclaparadora i perquè no dir-ho amb la paraula amb que la definí molta gent aleshores: sospitosa.

I vés per on que quan un fa preguntes sol ser per rebre respostes, però de vegades, aquestes preguntes en suggereixen d’altres. El senyor Fiol en té un rosari de respostes. Ara voldria ser un servidor qui formula una sèrie de preguntes.

Qualcú em pot explicar com es finança el Partit Popular? És cert que reb una mitjana diària (diària!!!!) de 6.000 euros de “donacions anònimes”? Qualcú (si és possible que no sigui la mateixa persona que va jurar pels seus morts que no li havien retocat les fotos de la campanya electoral) pot posar la mà al foc pel finaçament del Partit Popular? Qualcú pot garantir solemnement i públicament que les arques del Partit Popular no s’han vist afavorides amb cap acció relacionada amb la ubicació del nou hospital de referència als terrenys de Son Espases?

I, finalment, qualque representant autoritzat del PP pot garantir que el finançament del PP, ja que no és transparent, és absolutament legal?


Ho torn a demanar: com es finança el PP? (15/1/2008)

Ara que s’acosta una nova campanya electoral, convé, abans que comenci, que quedi clara una qüestió. Més que res perquè és important que tots els que participen del joc democràtic electoral ho facin sense que hi hagi cap ombra de dubte.

Qui signa aquestes lletres s’ha interrogat públicament, en diverses ocasions, sobre el finançament del Partit Popular de les Balears.

Durant la campanya electoral de les darreres eleccions autonòmiques i municipals, vaig publicar un article titulat “d’on surt tanta tela?”, més que res perquè no em sortien els números. De cap manera m’encaixava el càlcul aproximat sobre la despesa necessària per pagar el desplegament publicitari i propagandístic que va exhibir el PP i les xifres que afirmaven estar gastant. Ningú va respondre. I estaven en el seu dret.

Més tard, quan, -sarcasmes de la política- el senyor Fiol va fer una pregunta al Govern sobre el finançament de l’OCB, vaig fer dos articles, un per contestar les inquietuds del senyor Fiol i un altre per demanar “I el PP, com es finança?” En aquest article formulava les següents preguntes: “Qualcú em pot explicar com es finança el Partit Popular? És cert que reb una mitjana diària (diària!!!!) de 6.000 euros de “donacions anònimes”? Qualcú (si és possible que no sigui la mateixa persona que va jurar pels seus morts que no li havien retocat les fotos de la campanya electoral) pot posar la mà al foc pel finaçament del Partit Popular? Qualcú pot garantir solemnement i públicament que les arques del Partit Popular no s’han vist afavorides amb cap acció relacionada amb la ubicació del nou hospital de referència als terrenys de Son Espases?

I, finalment, qualque representant autoritzat del PP pot garantir que el finançament del PP, ja que no és transparent, és absolutament legal?”

Aleshores, cap responsable o representant del PP tampoc va contestar. Probablement també tenien dret a callar, però és evident que tenien l’obligació moral de contestar, ja que és poc presentable i gens elegant exigir explicacions als altres i amagar-te quan l’interrogat ets tu.

Han passat uns mesos i resulta que ara sabem que el PP carregà al Govern de les Illes Balears algunes despeses dels mitings electorals que va fer Mariano Rajoy el passat 18 de maig en la campanya electoral municipal i autonòmica. Concretament, les factures que, de moment, ha transcendit que varen ser desviades cap a institucions públiques, són les de la seguretat privada de l’acte central de la campanya i les d’un dinar de Rajoy amb 70 periodistes. Afegiu-li, de moment (insistesc), els dos milions d’euros que Matas va fer gastar, ni més ni menys, que a l’entitat pública encarregada de finançar la construcció d’escoles, per pagar la premaqueta del palau de l’òpera que pretenia construir.

De moment, com és habitual en el Partit Popular en els darrers anys, ningú no ha assumit cap tipus de responsabilitat, ni ha ofert la més mínima explicació.

Crec que és important pel bé del funcionament de les nostres institucions democràtiques i pel sa funcionament del proper procés electoral, que qualcú del PP surti a donar explicacions, a la ciutadania en general, però també als seus votants, simpatitzants i militants.

Pensau que els resultats electorals, desgraciadament, són proporcionals a la despesa econòmica que fa cada formació política.

La democràcia i les eleccions, que són un dels seus pilars, se’n ressenten quan qualcú comet irregularitats.

La democràcia, quan és fan trampes, és menys democràcia. 

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per AlexAvere, fa mes de 5 anys

treatment of bph with cialis

cialis

cialis

cialis by pfizer in australia

Valoració:0menosmas
Per preocupat, fa mes de 6 anys

La justícia per tot este desgavell quan arribarà ?
A aSSpaÑa hi ha justícia per a judicar el PP ?
aSSpaÑa és Europa ?
aSSpaÑa és democràtica ?
Hauriem de saber estes coses abans de les eleccions de desembre !, així ho esperem !

Valoració:5menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente