lluvia ligera
  • Màx: 30°
  • Mín: 24°
26°

L'itinerari de la Guerra de Successió, de Gaspar Valero

L'itinerari de la Guerra de Successió que hem preparat juntament amb l'historiador Gaspar Valero passa pels llocs on varen tenir lloc les darreres activitats bèl·liques, des de l'abril fins el juliol de 1715.

Una desena de punts ens ajuden a conèixer una part important de la nostra història:
 
1.Torre del Serral dels Falcons. Portocristo. Ens hem de situar en un punt interessant que mira cap a la mar. Mallorca i Eivissa encara resisteixen. Des de la talaia defensiva el jove artiller Guillem Riera i altres dels seus -antiborbònics- va disparar i avortar  el primer desembarc borbònic de 300 homes. Per cert, Guillem Riera va morir quan el canó va rebentar inesperadament.
 
2. Cala Ferrera i Cala Llonga (Cala d'Or). El 15 de juny de 1715 una armada franco-espanyola immensa comandada per d'Asphelt desembarca aquí. Al dia següent es considera que ja ha desembarcat la invasió borbònica contra la defensa mallorquina. 
 
3. Entre Calonge i Cala d'Or hi ha una primera batalla desproporcionada perquè l'exèrcit borbònic és poderossíssim. Però alguns centenars de felanitxers planten cara a les tropes borbòniques amb bastantes baixes mallorquines.
 
4. Felanitx. Primer campament terra endins. Hi ha un lloc que es diu 'El Camp de la Traició', on acamparen les tropes felipistes. Es recomana anar al Convent de Sant Agustí, on trobareu un canó borbònic clavat curiosament, cap per avall. Alcúdia. A banda de Palma, és una de les poques ciutats defensades amb murades. D'Asphelt intenta sotmetre -cosa que aconseguirà- la vila. Hi arriba el 19 de juny de 1715. S'esperava una defensa de la ciutat però Alcúdia decideix negociar una capitulació 'honrosa'. El record dels mallorquins era l'11 de setembre a Catalunya, i tenien por acabar amb la ciutat cremada. La capitulació incloïa respectar les vides i béns.
 
Quan les viles del Pla i el Raiguer van claudicant (Inca i Binissalem cauen ràpidament) la defensa de Palma depèn bàsicament del suport de les potencies exteriors. Les tropes borbòniques arriben el 25 de juny de 1715 a les portes de la ciutat 

5. El Pont del Tren. Punt de contraatac. Hi havia un hospital de lleprosos. Allà les tropes borbòniques hagueren de retrocedir perquè la cavalleria mallorquina en provocà la retirada. Era la possibilitat d'una entrada directa però no va ser possible. Hem de parlar del virrei, el Marquès de Rubí, qui dirigeix la contraofensiva. 
 
6. Convent d'Itria dels Agustins (Carrer 31 de desembre). El 26 de juny de 1715 decideixen enderrocar el convent perquè no fos usat per les tropes borbòniques.
 
7. Cases de Son Fortesa (Via de Cintura/ Carrer Aragó).  El 27 de juny de 1715 serveixen com a campament de l'exèrcit borbònic. Des d'aquí es coordinen les activitats ofensiven contra la Ciutat de Mallorca. 
 
El 29 de juny de 1715 es va disparar un canó des de les murades de Palma, que va encertar les cases de Son Fortesa, la qual cosa va posar en perill la vida del general borbònic mentre dinava. 
 
El 9 de juliol de 1715 el canonge borbònic Antoni Figuera va ser nomenat com a personatge que havia de sortir a rebre el cavaller d'Asphelt a Son Fortesa. 
 
8. Son Ferragut (des de la Porta del Camp a la Via de Cintura a Arxiduc Lluís Salvador) El 28 de juny de 1715 hi va haver un atac de 400 homes que atacaren els borbònics. Va ser una petita victòria dels mallorquins. 
 
9. Porta de Jesús. El 2 de juliol de 1715, una vegada pactada la rendició 'honrosa' entren per aquesta porta dos oficials felipistes que es dirigeixen a l'Almudaina per establir aquestes capitulacions. Es pacta que les guarnicions sortiran de Mallorca i Eivissa a toc de tambor i es dirigiran cap a Sardenya i Nàpols. Eivissa i Mallorca passarà a mans dels Borbons i l'Estat unitari espanyol que no respectarà la llengua ni la cultura.
 
10. Porta des Moll. Les tropes de Carles III abandonen Mallorca entre el 8 i l'11 de juliol per aquesta porta. El 9 de juliol el cavaller d'Asphelt ocupa l'Almudaina i comença l'època borbònica.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 3
Siguiente
Per Miquelet, fa mes de 6 anys

M'estic fent vell i aquest article m'evoca dues anècdotes personals.
1- L'any 1979 a la Plaça del Patins de Palma el Partido Comunista d'España celebrà un míting. Abans que parlés Carrillo Josep Valero s'adreçà a l'audiència en català i començaren a xiular-lo....Va baratar d'idioma. Talment l'alcaldesa de Barcelona fa unes setmanes. Talment fem tots els catalanoparlants massa vegades.
2- L'any 1993 a Calonge un amic i jo vam fer dues pintades, literalment: "Spanien raus" i "Freiheit für Katalonien". Aleshores no sabia que a Calonge o en les seus rodalieses es produiren els enfrontaments més cruents de la Guerra de Successió a Mallorca. Seran coses del Karma....

Valoració:1menosmas
Per transcriptor ||*||, fa mes de 7 anys

Fragment de la "Resposta dels mallorquins" als nostres compatriotes del Principat (10-6-1936)


“Amb la nostra resposta volem fer la triple afirmació d'unitat de sang, de llengua i de cultura; afirmació de fidelitat a una pàtria natural que és la terra on es parla la mateixa llengua. Afirmació que adrecem a la Catalunya de tots els catalans i de tots els temps, que s'estén del Rosselló a València, la del rei En Jaume I i de Ramon Llull. I així responem a la crida que ens és feta, disposats a col·laborar en tots aquells projectes encaminats a consagrar la nostra germanor essencial i la nostra comuna esperança”.

Valoració:2menosmas
Per dignitat, fa mes de 7 anys

Arruix feixisme pancatalanista de sa nostra terra.
Som mallorquins, mai catalufos!

Valoració:-8menosmas
Per Bonafè, fa mes de 7 anys

Mai no he estat gonella; al contrari em tenc per catalanista. No entenc aquest interès en classificar la gent per descalificar-la, quan no es troben dades o arguments per rebatre. No soc del ram de lletres, soc de ciències, però no ignor la nostra història i no crec haver dit cap doi. I si l'he dit, dades. Em dolen algunes interpretacions sobre el que va passar fa tres-cents anys, sens dubte gens positiu pel nostre poble, però que s'arriben a caricaturitzar de tal manera que es perd tota objectivitat.

Valoració:-8menosmas
Per Biel, fa mes de 7 anys

"1923: La nostra parla
La nostra parla era una societat presidida pel maonès Joan Mir i Mir, el qual havia escrit el 1917: "Per part meva, crec necessari dir-vos en primer lloc que estic del tot conforme que la nostra parla no és més que una petita variació de la llengua catalana, i em pens que tots arribarem a comprendre que som catalans, fills dels que varen prendre Menorca als moros i dels qui han anat venint d'aquelles hores ençà.

Catalans som i en bon català acabaran per escriure tots aquells que vulguin fer-ho així com toca". El desafiament no seria fàcil i sorgirien polèmiques per part d'aquells que defensaven el castellà. Però Joan Mir i Mir tenia les coses ben clares."

(Miquel Ferrà i Martorell, dBalears, 8-2-2012)

Joan Mir i Mir tenia el mateix sentiment nacional que Ramon Llull, Anselm Turmeda, Vicenç Ferrer, Ferran Valentí, Jaume Cadell, Calixt III, Marià Aguiló, Felip Curtoys i Valls, Josep Lluís Pons i Gallarza, Jeroni Rosselló, Josep Tarongí, Benvingut Oliver i Esteller, Josep Miquel Guàrdia, Ramon Picó i Campamar, Lluís Martí, Antoni Vicens Santandreu, Joan Torrandell, Nicolau Primitiu Gómez Serrano, Estanislau Aguiló, Miquel Duran, Miquel Costa i Llobera, Joan Estelrich, Eduard Martínez Ferrando, Antoni Maria Alcover, Pere Oliver i Domenge, Llorenç Riber, Miquel Ferrà, Antoni Salvà, Joan Pons i Marquès, Isidor Macabich, Francesc de B. Moll, Marià Villangómez, Gabriel Alomar, Alexandre Jaume, Francesc de S. Aguiló, Pere Ballester, Tudurí Garcia, Joan Timoner i Petrus "Menorquit", Víctor Major, Emili Gómez Nadal, Carles Salvador, Pere Capellà, Joan Fuster, Llorenç Planes, Gregori Mir, Blai Bonet, Josep Maria Llompart, Nadal Batle, Miquel Bauçà, Baltasar Porcel, Josep Guia, Joan Guasp, Miquel Barceló, Bartomeu Mestre i Sureda "Balutxo", Biel Majoral, Gonçal Castelló, Gabriel Bibiloni, Bernat Joan, Pau Cateura, Antoni Mas i Forners, Joan Lladonet, Jordi Caldentey, Maria Antònia Font, etc.

Valoració:8menosmas
Per ., fa mes de 7 anys

La tècnica dels gonelles, consisteix en ofegar la veu dels que consideren els seus enemics, bé ridiculitzan-los, bé insultant-los, tractant-los d´incults, de beneits i de dolents Tot per tal de que les seves heregies passin per la veritat absoluta.

Valoració:11menosmas
Per Bona (o no tan bona) fé, fes bonda, eh?, fa mes de 7 anys

Val titoi, si t´agrada així ho pots escriure, però fes-ho a la Ultima Hora o a El Mundo, perque aqui escriuen persones que son historiadors, politòlegs, antorpòlegs i s´esclaten de rialles de veure els doiots que pot arribar a parir una ment gonella.

Valoració:4menosmas
Per Bonafè, fa mes de 7 anys

Que jo sàpiga a Mallorca,( parlam de Mallorca, crec), els Reis Catòlics no varen perseguir els jueus. Les grans persecucions són entre el 1391 i 1435. El tema no era aquest, disculpes, sino desmuntar aquest conte d'infants de dinasties bones i dinasties dolentes. Per això he recordat qui va perseguir els xuetes i qui els hi va donar drets. També podem parlar de qui impedia que catalans i mallorquins anassin a Amèrica. No faig comptes defensar els borbons, però tampoc empassar-me un enfiloll de ximpleries que fan empagueir i que pretenen fer-nos creure que abans de 1700 això era l'Arcadia que cal recuperar

Valoració:-10menosmas
Per Regina, fa mes de 7 anys

Aquest itinerari té algunes mancances de punts claus: Santa Ponça, Petra, Santa Margalida, Binissalem, Castell de Bellver i de Sant Carles, La Seu...

Valoració:3menosmas
Per M, fa mes de 7 anys

Moltes gràcies, GB.

Valoració:2menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 3
Siguiente