L'itinerari de la Guerra de Successió que hem preparat juntament amb l'historiador Gaspar Valero passa pels llocs on varen tenir lloc les darreres activitats bèl·liques, des de l'abril fins el juliol de 1715.
Una desena de punts ens ajuden a conèixer una part important de la nostra història:
1.Torre del Serral dels Falcons. Portocristo. Ens hem de situar en un punt interessant que mira cap a la mar. Mallorca i Eivissa encara resisteixen. Des de la talaia defensiva el jove artiller Guillem Riera i altres dels seus -antiborbònics- va disparar i avortar el primer desembarc borbònic de 300 homes. Per cert, Guillem Riera va morir quan el canó va rebentar inesperadament.
2. Cala Ferrera i Cala Llonga (Cala d'Or). El 15 de juny de 1715 una armada franco-espanyola immensa comandada per d'Asphelt desembarca aquí. Al dia següent es considera que ja ha desembarcat la invasió borbònica contra la defensa mallorquina.
3. Entre Calonge i Cala d'Or hi ha una primera batalla desproporcionada perquè l'exèrcit borbònic és poderossíssim. Però alguns centenars de felanitxers planten cara a les tropes borbòniques amb bastantes baixes mallorquines.
4. Felanitx. Primer campament terra endins. Hi ha un lloc que es diu 'El Camp de la Traició', on acamparen les tropes felipistes. Es recomana anar al Convent de Sant Agustí, on trobareu un canó borbònic clavat curiosament, cap per avall. Alcúdia. A banda de Palma, és una de les poques ciutats defensades amb murades. D'Asphelt intenta sotmetre -cosa que aconseguirà- la vila. Hi arriba el 19 de juny de 1715. S'esperava una defensa de la ciutat però Alcúdia decideix negociar una capitulació 'honrosa'. El record dels mallorquins era l'11 de setembre a Catalunya, i tenien por acabar amb la ciutat cremada. La capitulació incloïa respectar les vides i béns.
Quan les viles del Pla i el Raiguer van claudicant (Inca i Binissalem cauen ràpidament) la defensa de Palma depèn bàsicament del suport de les potencies exteriors. Les tropes borbòniques arriben el 25 de juny de 1715 a les portes de la ciutat
5. El Pont del Tren. Punt de contraatac. Hi havia un hospital de lleprosos. Allà les tropes borbòniques hagueren de retrocedir perquè la cavalleria mallorquina en provocà la retirada. Era la possibilitat d'una entrada directa però no va ser possible. Hem de parlar del virrei, el Marquès de Rubí, qui dirigeix la contraofensiva.
6. Convent d'Itria dels Agustins (Carrer 31 de desembre). El 26 de juny de 1715 decideixen enderrocar el convent perquè no fos usat per les tropes borbòniques.
7. Cases de Son Fortesa (Via de Cintura/ Carrer Aragó). El 27 de juny de 1715 serveixen com a campament de l'exèrcit borbònic. Des d'aquí es coordinen les activitats ofensiven contra la Ciutat de Mallorca.
El 29 de juny de 1715 es va disparar un canó des de les murades de Palma, que va encertar les cases de Son Fortesa, la qual cosa va posar en perill la vida del general borbònic mentre dinava.
El 9 de juliol de 1715 el canonge borbònic Antoni Figuera va ser nomenat com a personatge que havia de sortir a rebre el cavaller d'Asphelt a Son Fortesa.
8. Son Ferragut (des de la Porta del Camp a la Via de Cintura a Arxiduc Lluís Salvador) El 28 de juny de 1715 hi va haver un atac de 400 homes que atacaren els borbònics. Va ser una petita victòria dels mallorquins.
9. Porta de Jesús. El 2 de juliol de 1715, una vegada pactada la rendició 'honrosa' entren per aquesta porta dos oficials felipistes que es dirigeixen a l'Almudaina per establir aquestes capitulacions. Es pacta que les guarnicions sortiran de Mallorca i Eivissa a toc de tambor i es dirigiran cap a Sardenya i Nàpols. Eivissa i Mallorca passarà a mans dels Borbons i l'Estat unitari espanyol que no respectarà la llengua ni la cultura.
10. Porta des Moll. Les tropes de Carles III abandonen Mallorca entre el 8 i l'11 de juliol per aquesta porta. El 9 de juliol el cavaller d'Asphelt ocupa l'Almudaina i comença l'època borbònica.
M'estic fent vell i aquest article m'evoca dues anècdotes personals.
1- L'any 1979 a la Plaça del Patins de Palma el Partido Comunista d'España celebrà un míting. Abans que parlés Carrillo Josep Valero s'adreçà a l'audiència en català i començaren a xiular-lo....Va baratar d'idioma. Talment l'alcaldesa de Barcelona fa unes setmanes. Talment fem tots els catalanoparlants massa vegades.
2- L'any 1993 a Calonge un amic i jo vam fer dues pintades, literalment: "Spanien raus" i "Freiheit für Katalonien". Aleshores no sabia que a Calonge o en les seus rodalieses es produiren els enfrontaments més cruents de la Guerra de Successió a Mallorca. Seran coses del Karma....