A l’espai imponent del Castell de Bellver, Maria del Mar Bonet ha fet un concert que és molt més que una mirada enrere: és una declaració. Una afirmació de compromís amb la música, amb la paraula i amb el poble. El recital, amb el disc A l’Olympia com a eix central, s’ha convertit en un viatge de mig segle que ha tornat al present amb nova força i una veu que, lluny de repetir-se, es reinterpreta.
D’A l’Olympia hi han sonat peces com Me n'aniré de casa, Nina Ninona, Sa Ximbomba, Inici de campanya, Cor per una bona mort, Abril, Digue’m amic i De sentir (just enguany se’n compleixen cinquanta anys i se n’ha editat una versió remesclada). Però no ha estat un concert tancat en la nostàlgia. També hi han aflorat cançons tradicionals que, com ha explicat, ha hagut de fer-los dir mentides per continuar interpretant-les de bell nou. I hi han brollat creacions recents, com Cançons dels disbarats —inspirada en els disbarats menorquins— i L’arbre campaner, que han mostrat una artista que continua pensant i cantant amb mirada pròpia.
Entre cançó i cançó, Bonet ha compartit pensaments que navegaven entre la reflexió i la complicitat. Ha parlat, amb llibertat i sense reverències, de la necessitat d’atrevir-se a versionar les peces antigues, de perdre’n el respecte per poder-les reinterpretar. I també dels somnis. Nina Ninona, ha dit, va néixer d’un somni. Però no un somni escapista, sinó inspirador: una escletxa d’imaginació que connecta amb la vida per ajudar-nos a transformar-la. Per fer la realitat més acostada als somnis.
L’han acompanyada a l’escenari Toni Pastor (llaüt), Marko Lohikari (contrabaix), Benjamin Salom (violí), Marc Grasas (guitarra) i José Llorach (percussió). Una formació que ha sabut crear una complicitat molt especial: sense restar-li protagonisme, han estat el pedestal sobre el qual Bonet ha pogut desplegar tot el pes i l’alè del concert.
El concert ha acabat amb una seqüència de bisos carregats d’intenció i significat: Què volen aquesta gent, una peça que no es va poder incloure a l’Olympia de fa cinquanta anys però que sí forma part de la nova edició remesclada, i una estrena que s’ha rebut com un regal. Un final que ha condensat emoció, consciència i la complicitat amb el públic que ha omplit el Castell de Bellver.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.