La Seu vista per Malte-Brun (1821)

Miquel Ferrà i Martorell14/04/07 0:00

«L'església catedral destaca majestuosament sobre tots els edificis de Palma. Manada construir pel rei Jaume El Conqueridor, tot cedint per fer-ho set cases de les vint-i-una que li tocaren en el repartiment de l'Almudaina, prop de le porta de les Cadenes, es troba sobre un indret elevat, tenint al seu front les dues muralles, antiga i nova, que sense amagar-la, l'ornen i defensen; ocupa un extens quadrillong estès Est-Oest amb la seva porta major en aquest punt però amb el més bell costat al sud, mirant a la mar, i amb una torre, al nord, dita del Campanar; la principal façana és molt modesta i senzilla, pel que fa a la decoració, no tenint més que dues hermoses torres en els seus angles, dos alts i estrets pilastrons octogonals que la divideixen perpendicularment en tres naus: dues finestres d'arc rodó a les laterals, i en la del mig s'ostenta sobre la magnífica portada una enorme i tancada claraboia rodona de seixanta pams de diàmetre, obra digne de lloança per la seva gallardia i soltesa. En el gran costat que mira al sud es veuen set forts i alts estreps, que parteixen agosarats des del mur exterior, entrant a les capelles que formen, per dir-ho així, quarta i cinquena nau del temple...».

Qui això escrivia era Konrad Malte-Brun, escriptor, catedràtic i gran geògraf danès (Thisted, Jutlandia, 1775-París,1826). Establert a França, és entre altres moltes obres, autor d'una Geografia universa, una feina admirable i dilatada que degué comptar amb alguns col·laboradors, com fou el cas del que signa amb les sigles DMBYP i la qual identitat ens és possible esbrinar. Malte-Brun fou també un dels fundadors de la Societat Geogràfica de París, el 1821, i que conegué Alexandre Louis Joseph, Comte de Laborde, polític i escriptor francès (París, 1773-id. 1842), autor d'un Itinerari Descriptiu d'Espanya (1808) i d'un Viatge històric i pintoresc per Espanya (1806-1826), que passen per Mallorca i la seva catedral. «Laborde -diu l'autor danès- en el seu Itinerari d'Espanya, després de lloar els mèrits d'aquesta catedral, comenta, parlant de les seves columnes, que els viatgers intel·ligents tenen per una temeritat de l'art, que sien tan poques i primes, per mantenir una obra tan immensa...».

No és visió molt diferent de la que exposa Victor Hugo en la seva novel·la, argument monogràfic catedralici, Nôtre Dame de París, quan convertí aquell primer temple urbà en un univers de passions. Com oblidar el geperut Quasimodo i la bella Esmeragda? Segueix parlant Malte-Brun de la sepultura en marbre de Jaume II, dels sepulcres dels bisbes, del retaule dels Cotoners, del cor fet amb pedra de Santanyí, del cadiram de fusta noble, del baptisteri que és obra molt digna de l'arquitecte fra Miquel de Petra, de les pintures dels artistes valencians Camaron, Esteva i López, del claustre de 1707 realitzat en ordre compost... Tanmateix sembla que els volums originals de Malte-Brun foren retocats i completats en diverses edicions «post-mortem», especialment la versió castellana de 1868.