Bessie Beckett (1929)

Ella i el seu marit, en davallar del tren de Sóller, solien fer una breu aturada de descans a la plaça d'Espanya. Havien llogat una caseta enmig de les hortes de tarongers, a la vall sollerica, i amb una certa freqüència davallaven a Palma. El seu bar preferit, en aquella zona, era el Cristal, on les ensaïmades eren tendres i calentes, i el cafè amb llet se servia en belles tasses de ceràmica estil oriental. El matrimoni britànic tenia ja una edat més que madura. Ell, brigadier general William T.C. Beckett, en la reserva, havia lluitat en el decurs de la Primera Guerra Mundial a les trinxeres de França, i suara, jubilat, es dedicava a la pintura. Ella, Bessie, escrivia articles i componia poemes. Existia, de fet, una certa vinculació entre el bar Cristal, en el baixos d'un edifici modernista de 1913-1916, obra de Gaspar Bennàzar, i la també arquitectura de l'estació del tren de Sóller, amb molts elements «Art-Nouveau», entre els quals, una font i uns retxats. Són milers i milers de desdejunis, aperitius i berenars a l'espera de la sortida del ferrocarril «turístic» a la Ciutat-Jardí dels Tarongers. Actualment, la Fundació Tren de l'Art ha sabut potenciar els valors històrics del tren solleric i alhora associar-lo a nombroses manifestacions artístiques. Però tornem al matrimoni Becket i parlem de quan Bessie componia aquells poemes sobre la Mallorca dels primers trenta i no sabia amagar un cert temor envers les conseqüències que un mal aplicat progrés podria tenir sobre els tresors naturals i sociològics de l'illa. Escrivia: «Oh, petita illa! Inserida en els mars de l'estiu/ que saps donar la benvinguda a totes les ànimes/ i un tendre esplai en els teus ports tranquils./ No et deixis guanyar pels ho mes maquinals arribats de fora/ i conserva l'orgull de la teva calma...».