Pep Sala: «Déu me'n guardi, a mi, de ser un poeta. Jo som músic!»

-En la primera cançó del disc parlau de «cançons que ningú no escoltarà mai, de poemes que ningú no llegirà». Què us considerau més, músic o poeta?
-Músic! Sempre músic. Al nostre país hi ha poetes extraordinaris. Déu me'n guardi, a mi, de ser poeta. Jo som absolutament un músic que canta cançons i que escriu quatre tonteries per poder-les cantar.

-És així com rebeu l'ajuda de Matthew Tree, per exemple, en el «El dia de la victòria»?
-Aquest fet és gairebé ja una tradició. En cada disc feim una cançó plegats amb en Matthew. És una excusa per estar junts i, en aquest cas, parlam de la imatge d'un lloc un cop s'ha acabat el concert.

-Quins altres temes hi podem trobar, en el disc?
-Aquest és un disc molt coherent quant a estil i a llenguatge musical. Temàticament és molt divers. Són instantànies, petits moments d'estats d'ànim.

-A nivell musical, deis que és un disc coherent, per què?
-És un disc molt natural. No hi ha pràcticament res de digital. Sovint els músics ens engatam de tecnologia. Hem renunciat a la sobreproducció. És un disc fet molt amb les mans, buscant la sonoritat dels instruments.

-Cap on va la música, des d'un punt de vista general?
-Arran d'aquesta crisi que s'ha obert amb internet, s'ha radicalitzat molt la distància entre el món de la gent que fa música en directe, que tenen coses per explicar, i el món dels productes purament de màrqueting discogràfic. Aquesta distància és bona perquè permet als artistes sortir a la llum.

- I vós, en quin món us trobau?
-Jo no som un producte de marquèting pensat per ningú. Jo faig el que sent i ningú no em diu el que he de fer.