Una carta de Donya Opas (1889)

Miquel Ferrà i Martorell23/01/07 0:00

Amb aquest curiós àlies secret signava algunes de les seves cartes dirigides al seu amant Benito Pérez Galdós, la també conreadora de lletres castellanes, Emilia Pardo Bazán. Aquest llinatge Pardo m'ha interessat des de fa temps i això és perquè es tracta d'un cognom existent des de la baixa Edat Mitjana a Sóller i que encara compta amb habitants de la vall que el porten. A Sóller va passar la seva infància el cantant Juan Pardo, per exemple, puix que sembla que hi va néixer. Però és llinatge també de nissaga gallega, també des de l'Edat Mitjana, i això es presta a confusió. És igual. Com tants altres cognoms es troba a molt diferents llocs de la Península i és, evidentment, d'arrel castellana. Ja publicàrem fa uns dies una d'aquelles cartes «camuflades», ja que això és justament una altra història, encara més curiosa. Diu el següent:

«Rateta meva: potser vaig errada en la data i res té d'estrany, perquè amb això de viatjar tant ja no sé a quin dia em trob. Pel que pugui ser, només li direm dilluns, ja que estic segura que ahir fou diumenge i vaig anar a missa. Et semblà pàl·lida la meva carta? Ai! Animeta meva! si poguessis veure com estic de cansada i quina feina em costa fer aquestes retxes! Els nins, ni de dia ni de nit em deixen tranquil·la. En Jaume no respecta la seva tia i només jo el faig creure: la calor, l'ansietat, l'haver-los d'atendre, fan que jo no tengui per a mi un sol minut. No és pàl·lid l'amor que et tinc, burot meu, però estic esgotada. Quelcom de l'Exposició, és clar, ben molt que m'agrada. I cada dia m'agrada més.

Encara que sempre haig de preferir Holanda a les voreres del Rhin. El trull i el mareig inherents a tals certàmens me'ls fan perdre molt. Anem a altres punts que ens importen. D'on treus aquesta manca d'entusiasme pel que fa al meu viatge? Abans que tu fossis el meu amoret, quan només eres el meu amic de l'ànima i l'home amb el qual m'agradava més parlar, ja, aquest viatge, era per a mi un hermós somni. Ara, figura't. Només que en gaudesc molt més i especialment quan veig la felicitat aliena. Digue'm, com altres vegades m'has dit, que seràs feliç per jo en el decurs d'aquest viatge i així jo també ho seré, així com un mirall reflecteix els objectes més bonics, a mi, la felicitat aliena, em fa més bella la pròpia. Hi ha res a dir? Esper que no. Just ara acaba d'entrar una senyora jueva que no em deixa en pau. Perdona'm si, desitjosa d'escriure't avui sens falta, no ho faig més llargament. Una advertència. Impossibilitada de dormir a causa del tràfec de cotxes d'aquesta beneïda Rue Lafayette, m'he trasllada a la de Vieux Colombier, 4 Hotel du Vatican. Escriu-me allà la propera carta...». Donya Opas signava amb una besada.