Marieta o Rapunzel (1885)

El tom X de les Rondaies Mallorquines d'En Jordi des Racó, recull de Mossèn Antoni Maria Alcover, conclou amb la narració que porta per títol «Sa Coeta de Na Marieta», la qual permet demostrar, una vegada més, la universalitat de la nostra literatura oral. Sembla que la Mediterrània, lluny d'aïllar, ha unit cultures i d'aquestes cultures, Mallorca, n'ha estat un creuer. Vaig passar l'estiu del 1961 a les platges de Camp de Mar, municipi d'Andratx, i un dels meus passejos preferits era pujar a la torre del Cap Andritxol. Aquesta atalaia, com tantes altres entorn de les nostres costes, disposava d'una cambra alta a la qual només es podia accedir mitjançant una escala de fusta exterior que era pujada pels atalaiers en cas de perill, és a dir, de «moros a la costa». Jo arribava, essent àgil i jove, a l'interior del recinte i al terrat circular i emmerlerat, escalant el mur, que juntes i clivells permetien. I aleshores, jo, evocava aquella rondalla de «Sa Coeta de Na Marieta», versió mallorquinitzada de «La daurada escala de Rapunzel». La sorpresa és que al cap dels anys, aquests pinars i la torre, han acabat essent propietat de la model i actriu alemanya Claudia Schiffer, una «Rapunzel» dels nostres dies. A la rondalla illenca o alcoveriana, la bella Marieta és presonera d'un gegant i aquest la té tancada a una torre sense porta ni finestres a la planta baixa. Per tal de pujar-hi, el propietari de l'esclaveta, fa que aquesta li amolli per un finestró la llarguíssima trunyella d'uns cabells meravellosament rossos. Com si fos una escala de corda el gegant ascendeix, aleshores, a l'habitació de la captiva, això després d'haver fet servir una cançoneta que diu: