Descobreixen nous cràters a Mart que confirmen la major antiguitat de l'hemisferi nord

EfeMadrid14/12/06 0:00

Les planúries que cobreixen l'escorça de l'hemisferi nord marcià amaguen impactes de cràters en forma de conques que haurien estat tapats amb lava volcànica i després amb sediments arrossegats per aigua i vent, una troballa que, segons els geòlegs, confirma que la zona és molt més vella del que es creia. Aquests impactes de cràters enterrats en l'hemisferi nord marcià han estat detectats pel radar MARSIS, a bord de la nau Mars Express de l'Agència Espacial Europea, segons publica l'últim número de la revista Nature. Un equip de científics dirigit per Thomas R. Watters ha analitzat les dades obtingudes pel radar de sondeig de la nau Mars Express, que transmet ones radiofòniques que passen a través de la superfície marciana que remet ecos, fet que permet l'estudi de les seves capes profundes a partir del contrast.

Es tracta del primer projecte d'exploració d'un planeta amb radars de so, va explicar el científic Watters, qui va afegir que les dades obtingudes confirmen que «algunes de les circulars i tosques depressions topogràfiques a les terres baixes de Mart, situades en l'hemisferi nord, estan relacionades amb impactes». El radar MARSIS ha rebut ecos de retorn «que no provenien de reflexos de la superfície ni de les seves planes, sinó de formacions més profundes, enterrades», va continuar el científic. També va afegir que «els ecos apareixien com a formacions circulars, fet que fa pensar amb bastant de probabilitat que es tracti de les vores de conques enterrades i generades per impactes, molts d'ells sense expressió en la topografia», va afegir. En l'article, Watters també explica que a causa que el nombre d'impactes a la superfície de Mart estan directament relacionats amb la seva edat, les àrees amb menys cràters s'han considerat generalment com superfícies més joves, però les noves dades revelen que l'escorça nord de Mart seria tan vella com la sud. La determinació de l'edat de l'escorça marciana a la zona nord ajudaria a comprendre l'origen d'aquesta «dicotomia» geològica entre els hemisferis.