El pintor Pau Fornés mor a Palma a conseqüència d'una insuficiència respiratòria

Laura MoyàPalma13/12/06 0:00

El pintor mallorquí Pau Fornés va morir ahir als 75 anys d'edat a conseqüència d'una insuficiència respiratòria. L'artista, que va morir a la Clínica Rotger, també es va atrevir amb el teatre, la ceràmica, l'escultura o la restauració de mobles. El tanatori de Son Valentí acollirà avui matí la vetla. L'última exposició de Fornés es va realitzar al Casal Solleric el 2001. La mostra reunia obres realitzades entre els anys 1954 i 2001. La comissària María José Corominas va assenyalar aleshores que la retrospectiva permetia veure «la trajectòria d'un home vitalista i sentimental, gran pintor i amb un immens ofici, un home amb una estètica càlida i amb un gran sentit de l'autenticitat». El 2005, l'Ajuntament de Palma va comprar 14 teles de l'artista. Rogelio Araújo, regidor de Cultura de Cort, va recordar ahir l'operació, que va servir, també, per «reconèixer els anys de treball de Fornés».

Tot i començar la seva carrera sota les directrius de Pere Quetglas «Xam», Pau Fornés pot considerar-se com un autodidacte. «De jove va manifestar una gran destresa pel dibuix i va ser un dels primers a separar-se del llenguatge postimpressionista d'influència local que dominava el panorama artístic illenc», segons la Gran Enciclopèdia de la Pintura i l'Escultura a Balears. Residí a Madrid i a Barcelona, encara que la seva primera exposició va ser en el Cercle de Belles Arts de Palma.

Fornés va definir el seu llenguatge des del principi, llenguatge al qual es va mantenir fidel. «Les figures estilitzades, de grans ulls i llargues mans, que protagonitzen la seva obra, apareixen embolicades d'una atmosfera lírica i fantasiosa, i de flors, fruites i objectes propis de les naturaleses mortes». Els temes clàssics van ser una constant a les seves pintures, a més d'una gamma cromàtica extensa. «Olis i acrílics aplicats sobre tela o paper conformen el gruix de la seva obra». Fornés va realitzar murals per a entitats públiques i privades, a més de peces de temàtica religiosa com el retaule de l'altar de Santa Catalina Tomàs de Palma.