La família de Joan Miró cedirà al Govern un quadre de l'artista durant deu anys

«Pintura (per a David Fernández Miró)» fa part d'una mostra inaugurada a Barcelona

L'obra que es veu data de l'any 1956

24/11/06 0:00

C. DOMÈNEC. Barcelona.
La Fundació Joan Miró de Barcelona inaugurà ahir Joan Miró 1956-1983. Sentiment, emoció, gest, una exposició composta per quaranta obres realitzades durant els dos darrers decennis de vida del pintor, quan Miró residí a Mallorca. La família Miró ha deixat per a aquesta mostra tres quadres, dels catorze que té de l'època. L'obra titulada Pintura (per a David Fernández Miró) creada el 1964 se cedirà al Govern durant deu anys, a partir del final de l'exposició, el mes de febrer. El gest és, segons el nét de l'artista, Joan Punyet Miró, «una forma d'agraïment de la família, per les facilitats mostrades pel president Jaume Matas, en relació amb l'ajuda que se'ns ha ofert en la tramitació de l'herència de la meva mare». El quadre s'ubicarà a la seu del Govern, tot i que encara no s'ha decidit el lloc exacte. Hi ha la circumstància que la inauguració va coincidir amb el darrer acte cultural de Pasqual Maragall, com a president de la Generalitat. El socialista manifestà que «per explicar la història de Catalunya amb tres paraules, una seria sens dubte Miró, pel seu color, simbolisme i força». A la cerimònia d'obertura hi assistiren Francisco González, president del BBVA; Rosa Maria Malet, directora de la Fundació Miró a Barcelona; i Eduard Castellet, president de la Fundació Joan Miró.

Catalina Sureda, directora general de Cultura de l'Executiu balear, remarcà que «el 1956, Miró es va instal·lar definitivament a Mallorca i el 1983 va ser l'any de la seva mort, per la qual cosa aquesta proposta aglutina l'obra més representativa realitzada a l'Illa». Sureda aprofità la inauguració per comentar a Malet l'interès del Govern per repetir l'exposició a Mallorca. «En el cas d'alguns quadres, es mantenen compromisos ja establerts perquè tornin a les seves col·leccions d'origen després del muntatge de Barcelona, però s'estudiarà el que queda i si es pot dur a Mallorca», explicà la directora. Sureda va mantenir que «és molt important que es divulgui aquesta etapa de la carrera de l'artista, la més desconeguda». Aquells anys, Miró va introduir el color negre a les seves teles, va jugar amb taques i, de vegades, va cercar l'efecte de cremar part de les obres. De manera paral·lela a l'exposició, es durà a terme, del 19 de febrer al 21 de març, el seminari Joan Miró en el context internaciona La directora de la Fundació Pilar i Joan Miró de Palma, Magdalena Aguiló, exposà que «Miró era valent i no va deixar mai d'experimentar, ni tan sols després d'haver-se consagrat i d'haver tingut una retrospectiva a Nova York l'any 1941» . Aguiló va recordar el pròxim esdeveniment important de l'entitat que dirigeix. A partir del 16 de desembre es podrà visitar a la Fundació l'exposició Miró, Sert, la construcció d'una amistat, que «suposa una reconstrucció del pensament de Miró i de Sert, amb la combinació d'art i arquitectura, per mitjà d'un recorregut des de 1932, l'any que es conegueren, fins a la mort d'ambdós el 1983». La preparació del muntatge ha durat dos anys.