La pineda històrica (1885)

Miquel Ferrà i Martorell13/11/06 0:00

Escrivia el poeta Josep Lluís Pons i Gallarza uns sentits versos entorn de la tragèdia dels Montcada en els dies de la conquesta de Mallorca per Jaume I: «Als camps de Santa Ponça,/ no gaire lluny del mar,/ al mig d'una pineda/ s'aixeca un pi més alt./ Lo cap sobre la soca,/ l'esquena en el penyal,/ Guillem lo de Montcada/ greument hi jau nafrat...». Llavors, un altre poeta gloriós, Mossèn Jacint Verdaguer, tot aprofitant l'avinentesa d'un grup de literats provençals a l'emblemàtic indret, feia una composició semblant i bellament inspirada. Però el que potser no sabien o no sospitaven ambdós personatges és que en parlar del «camp de Santa Ponça» ens estam referint a un dels sectors arqueològics més importants de l'Illa pel que fa a l'època antiga, principalment la segona fase del període talaiòtic (2500-123 a.C.), caracteritzada pels contactes amb la civilització fenicia-púnica. Ja hem parlat del ja ciment del Puig de sa Morisca que, com llegint en uns textos especialitzats, aquest poblat «és un dels grans protagonistes a Mallorca de la relació amb el món púnic, tant pel que fa als primers moments de contacte precolonial, més de tipus aristocràtic, com a les primeres fases de contactes ja de tipus colonial (segle IV).

Un segon jaciment força important és el Santuari de Fornets, també a Santa Ponça, de tècnica constructiva ciclòpia a partir de blocs irregulars de diferents grandàries».

Un tercer jaciment d'aquella època és el Turó de les Abelles, també a Santa Ponça, amb característiques certament peculiars. Tot i que és un assentament talaiòtic, sembla que va exercir les funcions de factoria fenícia, desenvolupant diverses activitats comercials, tant de magatzem costaner com de taula d'intercanvi i obrador manufacturer. El seu paper, doncs, segurament, era el de l'intermediari híbrid, és a dir, el pont entre el comerç a gran escala representat pels navilis púnics i les poblacions indígenes. Pedres velles però d'una extraodinària eloqüència. Després, amb els romans com a senyors de l'Illa, els poblats es convertirien en viles o caurien en un progressiu abandonament. Encara un altre poeta, en aquest cas Claudius Rutilius Namacianus, «magister officiorum» i prefecte de la ciutat de Roma l'any 414 després de Crist, en la seva obra «De reditu suo», escrita en dístics elegíacs, donava ja per fet el procés de conversió arreu del Mare Nostrum i amb tintes d'exaltació destacava la gran tasca de Roma com a educadora i unificadora de pobles, sempre mitjançant la seva llengua i civilització:

«Fecisti patriam diversis gentibus/ profuit iniustis te dominante capi;/dumque offers victis propii consortia iuris,/ urbem fecisti, quod prius orbis erat.»