Ferrà recrea la ciutat de Maó l'any 1944 amb «Els Nàugrafs del Roma»

El llibre narra la història d'amor entre un soldat italià i una menorquina

Núria MartíPalma06/10/06 0:00

L'any 1944 l'exèrcit italià decidí donar l'esquena a Mussolini i emprengué un viatge cap a l'Alguer per retrobar-se amb els seus nous aliats. De camí, els avions alemanys bombardejaren l'esquadra italiana i el cuirassat Roma fou enfonsat. Els seus supervivents, i la resta de l'armada italiana, van desviar la seva ruta fins al port de Maó, on esperaren el final de la guerra i trasbalsaren el dia a dia dels ciutadants d'aquella petita illa.

Els Nàufrags del Roma, la darrera novel·la de Miquel Ferrà i Martorell, col·laborador de Diari de Balears, és la història d'un d'aquells soldats que ara, ja gran i a les portes de la mort, decideix tornar a Maó a la recerca d'un amor de joventut.

El llibre, publicat en la col·lecció Tià de Sa Real, entra dins el gènere de novel·la històrica. Miquel Ferrà comenta que «aquest episodi de la II Guerra Mundial forma part de les Illes Balears i és força desconegut. El que he intentat és recrear una història dins aquest escenari particular». Seguint la línia de les seves altres novel·les, Miquel Ferrà usa aquí un llenguatge pedagògic amb la intenció de donar a conèixer un passat proper a les Illes «Jo procur fer-la el més pedagògica possible. Som conscient de les possibilitats d'un llibre».

La novel·la, que es mou entre els escenaris d'Itàlia, Menorca i Sóller, parteix als nostres dies però evoca uns fets històrics de fa 60 anys.

Els Nàufrags del Roma és una història d'amor, plena d'intriga, i és també una novel·la bèl·lica. Però sobretot és un cant a la riquesa del temps en els últims moments de la vida d'una persona.

Aquest fet és especial per l'escriptor del llibre que ha pogut experimentar, amb un final feliç, això sí, aquestes mateixes sensacions. «A la novel·la descric el sentiment d'un home amb un càncer de pròstata. Quan jo la vaig escriure, ara fa tres anys, no podia sospitar mai que jo acabaria vivint aquesta experiència en la pròpia pell. Ara, mirant els textos de nou, no canviaria cap de les paraules», conclou.