Antoni Serra: «No interessa que hi hagi cultura, sols l'aparença»

L'escriptor publica el seu darrer assaig, «Llarg adèu a la vida»

M.LoshuertosPalma02/10/06 0:00

«Després d'haver publicat més d'una quarantena de llibres de narrativa i assaig, he experimentat una mena de necessitat intel·lectual, probablement insana, que m'obliga a fer una reflexió sobre la cultura que he (hem) patit en aquesta terra nostra i que jo he qualificat geogràficament i literàriament com Terra Inexistent». Aquesta és una de les justificacions que ha empès l'escriptor Antoni Serra a embarcar-se en una nova aventura, en aquest cas en forma d'assaig, que ha titulat Llarg adéu a la vida. Reflexions sobre la cultura del meu temps, publicat per Lleonard Muntaner i en el qual analitza des d'un punt de vista personal la cultura «en el sentit antropomòrfic», és a dir, revisant tots els temes transversals, que van des de la política al turisme, la construcció o el periodisme.

«Vaig lluitar durant 25 anys contra el franquisme per aconseguir una democràcia reformada que tampoc m'agrada», confessa Serra, que en aquest volum, estructurat en tretze capítols, fa un repàs també de la situació del món de la literatura i del teatre, d'on en salva pocs (Sebastià Bennàssar, Llorenç Capellà o Antoni Maria Tomàs) perquè opina que «han lluitat per una cultura diferent però no han tingut la projecció ni l'acceptació que haurien tingut en una societat normalitzada» i en condemna molts: «Sobretot els autors que segueixen el model nord-americà, és a dir, la literatura d'encefalograma pla».

«A les editorials no hi ha un suport per anar cap a una evolució de la societat a través del fet literari», opina l'escriptor, qui malgrat pensar que «no han mort els ideals ni la lluita per la innovació» creu que «és més còmode fer el que volen les editorials».

Pel que fa a la relació entre la cultura i el poder, Serra ho té clar: «No interessa que hi hagi cultura, sols aparença de cultura» perquè «si la societat es culturitzàs llavors tendria esperit crític». És per això, considera, que «l'escriptor que motiva una reflexió cap al sistema polític és rebutjat».