Miquel Palacio i Ailanto convencen Cibeles

En el seu desig de diferenciar-se «del pret a porter actual, perfectament fet, que ens envaeix», Palacio ha creat una col·lecció perfecta que, sense allunyar-se de les seves bases creatives tradicionals, va més enllà arriscant-se a jugar amb botons de vertigen, que situa tant als escots com a les grans traves posteriors amb les quals enriqueix vestits, abrics i altres peces.

L'atmosfera i els personatges de l'obra d'Agatha Christie han inspirat els germans Muñoz a crear una col·lecció que va agradar molt i en la qual van tenir un protagonisme molt especial els estampats, sobretot els florals i els que pareixen teles estampades, dissenyades per ells.

Modesto Lomba va desfilar amb el que ell anomena «una reinterpretació del clàssic tòpic, dirigit al nou burgès». Va presentar una col·lecció cohesionada en la qual van dominar els tons verds, marrons i roses. Amb formes arquitectòniques, els volums van ser fonamentals en una desfilada en què Devota & Lomba va posar especial atenció en els detalls de les mànigues, els escots i en la riquesa dels teixits, que també va marcar el passi, molt italià, del madrileny Javier Larraínzar que s'inspirà en la «dolce far niente». Roberto Torretta va situar el fil conductor de la seva col·lecció en la segona meitat dels seixanta modernitzats, que va barrejar amb les formes dels mestres dels cinquanta.