Les cartes d'una adolescent (1925)

Miquel Ferrà i Martorell22/08/05 0:00

Jesusa Abbott és, segurament, l'alter ego de la novel·lista nord-americana Jean Webster. La seva obra, que en bon mallorquí podríem titular «monparet cames llargues», va atreure l'atenció de milions d'al·lotes adolescents dels feliços 20, en el segle passat. Després s'ha anat editant, periòdicament, sempre seguit i l'han portada al teatre i a la pantalla en nombroses avinenteses, com la que fou interpretada pels grans astres del cinema Fred Astaire i Leslie Caron. L'obra original, però, tenia dibuixos fets per la mateixa autora, i unes cartes, de les quals, en honor a l'època estiuenca n'oferim una de datada tal dia com avui. Jesusa Abbott, òrfena, és adoptada per un milionari desconegut que li paga els estudis en un bon col·legi, on resta interna tot el curs, i les vacances en una de les possessions rurals de la família. Ella, aleshores, trista, tota sola, per tal de poder comunicar-se, inventa un personatge de ficció al qual tramet les seves cartes. La que llegirem és aquesta:

«Des de la meva finestra puc contemplar un hermós paisatge; marcatge, en relació al marc d'un quadre, s'hauria d'anomenar, ja que només veig aigua i roques. Va passant l'estiu. He estat tot el matí en companyia de la llengua llatina, la gramàtica anglesa, l'àlgebra i el meu parell d'estúpides deixebles. No puc comprendre com és possible que Marió entri en el col·legi i més encara, que no l'acomiadin de seguida quan és dintre; però, oh! És tan maca, ella! Suposadament, això no vol dir res que sigui tan bonica com beneita. No puc imaginar-me el malson que la seva conversa ha de ser un dia per als seus marits. Els desig la sort que sien tan ximplets com ella. No serà difícil. El món n'és ple. He topat amb molts aquest estiu. El capvespre, si la mar es troba tranquil·la, ens passejarem per l'escullera i prendrem un bany. També dins l'aigua salada la meva educació pot patir admirablement qualsevol prova. Puc nedar fàcilment. Des de París, el senyor Jervie Pendleton m'ha escrit una carta i veig que no m'ha perdonat encara la meva negativa. Així i tot, si torna d'hora, passarà encara alguns dies en Els Tarongers, on jo haig de restar fins que comencin les classes. També he rebut carta de Sallie. Em demana que vagi a passar amb ells, el mes de setembre, dues setmanes. He de demanar permís o puc decidir pel meu compte? Crec que això darrer, puix que ja no som una nina petita i m'ho meresc després d'haver treballat tot l'estiu. Vull veure els Adirondaks. Vull veure Sallie que m'ha d'ensenyar a remar. Però sobretot vull estar fora d'Els Tarongers, per tal que Master Jarvie no m'hi trobi. És necessari que li demostri que no em pot donar ordres. Només vostè, Monparet Cames Llargues, em pot manar el que sigui, i això només en determinades avinenteses. Ah! Quines ganes tinc de trobar-me ja en els boscos».

Platja, boscos, cases de senyor i un estiu esplèndid, amb jovencells de bona família a la vista, i tot, en el marc d'una educació anglosaxona. Què més podia demanar Jesusa Abbott?