Rubén Darío i el Quixot (1905)
Era celebrat el tercer centenari de la publicació del Quixot. Una efemèride universalista com la que celebram enguany. El gran poeta Rubén Darío sembla, però, no estar-ne gens satisfet. I diu que vol salvar la figura del famós «hidalgo» de la trivial consideració de la gent. Trivial però sorollosa. I segons ell, mal entesa. Darío considera que el Quixot és una mena de sant de tots els idealismes, imprescindible per a la comprensió de les ànimes nobles. El Quixot, diu, ens salva dels enemics de l'esperit, dels que reten culte a la matèria, dels que no veuen més enllà del nas que passegen. Creure només en el que un veu, el que sent, el que olora, el que tasta o el que toca és un materialisme pobre i enganyós, ja que els nostres sentits són extremadament limitats. N'hi ha prou de comparar l'olfacte d'un ca amb el nostre. O la vista d'una milana o d'una àguila comparada amb els nostres pobres ulls. O el tacte de radar dels rat-penats... Rubén s'enfada. Li agradaria que la gent estimàs més la quota d'espiritualitat que ens correspon. Així, cantava:
També a Illes Balears
- Reclamen al Consell que activi amb urgència les ajudes a les colles de gegants: «Ja n’hi ha prou de folkloritzar la cultura»
- Més d'un centenar de centres de les Illes Balears es mobilitzen en rebuig a les polítiques de PP i Vox contra el català
- Una mallorquina, entre els activistes de la Marxa a Gaza retenguts a l'aeroport del Caire
- Camisetes verdes exhaurides. Divendres se'n distribuiran 10.000 més
- Promotors de construccions encalcen propietaris de terrenys de Son Sardina i els ofereixen milions d'euros perquè venguin
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.