Lawrence i els indis de Tao (1924)

Atret per la cultura etrusca i per la civilització precolombina dels asteques, dedicà a ambdós temes moltes pàgines. Però el territori que el fascinà fou Taos, a New Mexico:

«Els indis diuen que Taos és el cor del món. Tal volta, del seu món. Alguns indrets semblen extingibles sobre la terra: San Francisco, per exemple. Altres semblen definitius. Tenen una veritable nodalitat. Mai no he sentit això tan poderosament com fa anys a Londres, la intensa i poderosa nodalitat d'aquest gran cor del món. I durant la guerra, aquest cor s'esquinçà per a mi. De manera que així són les coses. Els paratges poden perdre la seva nodalitat vivent. Roma, per a mi, ha perdut la seva. A Venècia hom pot sentir la màgia del bruixot i vell nodus que uní antany l'Orient i l'Occident, però que segueix essent la bellesa d'una vida extraterrenal. El poble de Taos conserva encara la seva antiga nodalitat. No com una gran població, sinó a la seva manera, com s'esdevé amb els monestirs d'Europa».

Nodalitat. Aquesta paraula poc comuna, procedent del llatí nodus, indica cada un dels punts oposats en què talla l'eclíptica l'òrbita d'un cos celestial, i així, per exemple, parlam dels nodus de la Lluna. Per extensió, en física, és el punt on es creuen ones sonores o lluminoses, el punt immòbil d'una corda vibrant, etc.

Però en el sentit poètic de Lawrence diríem que és l'essència del batec del cor...

«El poble indi de Taos em causa un efecte molt semblant al dels antics monestirs. Quan hom hi arriba, sent quelcom de definitiu. Hi ha una arribada. La nodalitat hi existeix encara...».

Llàstima que Mallorca no li descobrís aquesta nodalitat.