La dansa espanyola perd Antonio Gades, un mestre de generacions

El genial ballarí morí als 67 anys víctima d'un llarg i penós càncer

TW
0

El ballarí i coreògraf Antonio Gades morí ahir a Madrid als 67 anys víctima del cáncer. «Ha mort tal com fou en vida: amb una dignitat molt difícil de mantenir si no s'és totalment íntegre», digué el director del Ballet Nacional d'Espanya, José Antonio Ruiz, qui afegí que per a la dansa espanyola, Gades significà «la dignitat, l'elegància i la integritat». Respectant la seva voluntat, Gades serà incinerat en estricta intimitat.

La seva mort suscità nombroses reaccions i mostres de condol, entre elles la de la família Reial.

Nascut a Elda en 1936, Antonio Esteve Ródenas se convertí en una de les màximes figures del flamenc. Comunista convençut, l'artista, que a finals de juny rebé a l'Havana l'Ordre de José Martí, màxima distinció per a figures de la cultura, morí al Gregorio Marañón. «Mai no m'he sentit un artista sinó un simple milicià vestit de verd oliva», explicà Gades en aquest darrer acte públic a Cuba.

Antonio Gades, home de fermes conviccions polítiques, es féu famós a nivell mundial després de protagonitzar diverses pel·lícules de Carlos Saura com ara Bodas de sangre (1981), Carmen (1983) i El amor brujo (1986).

Fill d'un picapedrer, començà a treballar de grum i aprenent en un diari madrileny als 11 anys. Ja d'adolescent començà a prendre classes de ball a la companyia de Pilar López. Fou Pilar López qui batejà el ballarí amb el seu nom artístic. Després de formar part de la seva companyia nou anys, Gades creà la seva en 1961. Amb ella recorregué Europa i Amèrica Llatina, a més de Japó, Iran i Marroc.

Però després de 23 anys dedicats a la dansa, en 1975 anuncià que se retirava i dissolia la companyia. Tot i així, en 1977 tornà a ballar, durant la gira d'Alicia Alonso pels EUA i Cuba. Fou llavors quan establí la segona residència a Cuba, vora la que havia establert a Altea. En 1978 acceptà el càrrec de director del Ballet Nacional Espanyol.

El 1994 tornà a treballar amb Saura a Flamenco i reconstrueix la seva companyia estrenant a Gènova Fuenteovejuna. El gener de 1995 començà una gira pel Japó. Fou el darrer destacat que féu en la seva vida artística.

El ballarí mantingué estrets vincles amb Mallorca. A Cuba se va casar amb la ballarina Pilar Sanclemente, amb la qui protagonitzà Don Juan.

Vincles amb Mallorca
Del seu matrimoni, que no fou legalitzat a Espanya, nasqueren dos fills, Elsa i Ignacio Esteve. Després de separar-se Sanclemente començà a treballar com a primera ballarina i, més endavant, coreògrafa de la sala de festes Es Fogueró. Aquesta circumstància provocà que Gades visitàs sovint l'Illa, mínim tres vegades cada estiu. Aquí, podia disfrutar de la mar, una altra de les seves grans passions.

Entre les reaccions a la mort del ballarí es troben les de la ministra de Cultura, Carmen Calvo, qui ressaltà la seva figura afirmant que «com artista, ha estat un mestre que ha deixat una gran estela. Ha innovat i generat un camí original i nou. Existeix un abans i un després en les coreografies d'aquest país, un abans i un després de les seves Bodas de sangre. Crec que en això consisteix la mestria i per això acomiadem un mestre». El ballarí Antonio Canales considerà que «ha ensenyat un univers amb el seu art» i Víctor Ullate que «Espanya ha perdut un geni, un revolucionari en la seva vida i en la dansa. Tot el que tocava ho convertia en màgic».